El paisatge penedesenc, tal com el coneixem avui dia, està amenaçat. La Generalitat té sobre la taula des de principis de febrer un grapat de projectes de parcs fotovoltaics que volen instal·lar-se sobre la plana penedesenca, en terrenys principalment de vinya. Totes sol·licituds menys una per fer els parcs solars van entrar a la ponència d’Energies Renovables del Departament de Territori entre el 4 i el 6 de febrer, una ho va fer el 18 de març, i encara s’han de resoldre.
Nou ubicacions
En conjunt, si s’aprovessin, suposarien la transformació del paisatge de l’Alt Penedès, amb afectacions en els conreus de vinya i també en l’enoturisme. La suma dels vuit parcs fotovoltaics que empreses privades han demanat d’instal·lar a l’Alt Penedès ocuparien 381,76 hectàrees de terreny, amb nou ubicacions diferents, i generarien una potència de 212,13 MW.
El que probablement ocuparia major extensió de terreny ocuparia l’espai comprès entre Cantallops, Avinyó Nou i Sant Sebastià dels Gorgs, incloent-hi el jaciment de la Font de la Canya. En aquest espai de més de 60 hectàrees hi ha projectats 35 punts de plaques solars.
Un altre de molt extens, que s’uniria pràcticament amb un altre de més petit, aniria des de Sant Joan Samora fins a la masia de Can Batllevell (Gelida), amb 22 punts de captació d’energia solar.
A la zona de la conca del Bitlles n’hi ha projectats tres més, també força propers: un entre Sant Pere de Riudebitlles i el Pla i un altre entre Sant Pere, Sant Quintí i la urbanització Montjuïc (Font-rubí) i un altre prop del polígon Els Vinyets, amb un total de 21 punts de captació solar.
Finalment, al voltant de Vilafranca hi ha tres zones més on s’ha demanat de fer-hi concentracions de plaques solars: entre la Granada i les Cabanyes (zona dels Pujols), amb deu punts de captació; entre Sant Pere Molanta i les Gunyoles, amb sis punts; i a banda i banda de la carretera C-15 sota Sant Miquel d’Olèrdola (a la zona de la Serreta i a la finca de la Muntanyeta, amb 15 punts en total.
Oposició al territori
Es dona la circumstància que aquestes sol·licituds de parcs fotovoltaics s’han presentat coincidint amb el procés participatiu per redactar el Pla Territorial del Penedès, que amb relació a les energies renovables demana la seva implantació sense perdre sòl agrícola i respectant els valors identificats al Catàleg del Paisatge, i s’apunta la importància de gestionar les noves infraestructures de plaques solars de manera local.
El president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavier Lluch, tenia previst traslladar al Consell d’Alcaldes ahir dijous la problemàtica que generarien aquests parcs fotovoltaics. Temps enrere, el Consell ja havia aprovat una moció per unanimitat, d’oposició a la instal·lació de grans parcs fotovoltaics (com els que es projecten) a la comarca. Lluch aclareix que “no estem en contra de les energies renovables, però cal un cert ordre i que no tinguin un impacte visual i paisatgístic”. Al seu parer, cal esperar que el Pla Territorial designi a quines zones podrien anar, i que mai seria en espais d’alt interès agrari: “nosaltres defensem parcs petits, que també poden ser un complement d’ingressos per a les masies i per a la gent que viu al camp”. Lluch també es lamenta que el Decret 16/2019 treu tota competència als ajuntaments per acceptar o no els parcs fotovoltaics. El procediment comença quan una empresa presenta un projecte, d’acord amb els propietaris dels terrenys; aleshores es fa un estudi, es presenta a la Generalitat i, si la Comissió d’Energies Renovables diu que és viable, la Generalitat l’aprova. La veu dels ajuntaments s’escolta, però no és determinant.
L’allau de projectes presentats ve a tomb pel compromís de la Generalitat de multiplicar la generació d’energies renovables d’aquí al 2030.
El sindicat Unió de Pagesos s’ha manifestat a favor de les energies renovables, però sense ocupació de sòl agrícola que suposi pèrdua de terres de cultiu. Així mateix, Jordi Asensi, en nom dels grups ecologistes Bosc Verd i SOS Penedès, planteja en primer terme “aprofitar les teulades d’edificis i polígons industrials per instal·lar plaques solars”, i no ocupar espais no urbanitzats.
