No he tingut la desgràcia de viure una situació propera a un bloc de pisos de la Sareb ocupat per persones sense papers com el de la Granada, però deu ser dur haver de suportar-les com a veí. El dret constitucional i universal a tenir un sostre no dona dret a comportar-se de manera antisocial. El cas és que, vox populi, tothom que viu en aquest bloc és sinònim de xusma, delinqüència… i no és així. Ens consta que també hi viuen persones que només aspiren a trobar un sostre, una feina, una vida normal.
El que hauria de ser un problema resolt per les autoritats administratives o per l’acció punitiva legal es converteix per la seva deixadesa en un focus d’odi i de confrontació. En un totum revolutum en què no se salva ni Déu.
El dimarts 16 una família del poble ens interpel·lava com a grup Solidaris de la Granada i ens preguntava si s’estava fent alguna cosa, a part de la campanya municipal de recollida de signatures, per protegir les famílies d’aquest immoble que necessiten ajuda i no rebuig social. El cas és que el foc està encès i el que no hem de fer és atiar-lo perquè sempre hi haurà persones fràgils a qui els tocarà rebre. Hem d’exigir a les autoritats que s’atreveixin a fer una radiografia clara de la situació, que permeti separar el gra de la palla i simultaniejar la persecució i el càstig de conductes antisocials amb l’ajut que proclama la llei i que mereixem totes les persones.
Penso que hem d’intentar eliminar capes i capes d’insensibilitat que ens recobreixen com una cuirassa, que no és més que covardia, per mirar als ulls aquestes persones, tan dignes com nosaltres, i tenir clar que cap dona ni cap persona són il·legals.
Rafa Higueras
Solidaris de la Granada
