Al Penedès hi ha molta tradició de celebrar els tres tombs. Es comencen a celebrar per Sant Antoni a Vilanova, el 17 de gener, i de vegades al mes de maig encara hi ha algun municipi que els celebra. Fins ara no hi havia, no obstant això, cap museu que fes honors a aquesta passió pels cavalls, les eugues i els carruatges. I aquesta mancança es va corregir el cap de setmana passat, amb l’obertura dins les instal·lacions del Mercaxollo a Subirats del Museu del Carro del Cavall.
La família propietària d’aquest establiment de venda d’objectes de segona mà hi ha traslladat la seva estimació per aquest món, habilitant dues sales on hi ha exposades una vintena de carruatges de tota mena, així com moltes fotografies i objectes que tenen a veure tant amb el món equí com amb la vitivinicultura tradicional. De moment, es programen visites guiades els dissabtes a les 12 del migdia i a les 5 de la tarda, amb una durada que no arriba a una hora.
Quin tipus de carruatges s’hi pot trobar? D’entrada, un d’alemany, fabricat a Oberzier i que va estar llogat durant vuit mesos per fer una pel·lícula. A la primera sala es poden contemplar dues mallorquines (una que servia per repartir llet i una altra, de luxe), un carro típic de Vilanova, un xarret de fusta de l’any 1800 (restaurat ara fa trenta anys); un xarret de luxe, tot de ferro, procedent d’Holanda; i un carruatge austríac molt antic, amb dos eixos.
Presidint aquesta primera sala hi ha una imatge de Sant Antoni, patró dels animals; records recopilats dels molts tres tombs en els quals ha desfilat les diferents generacions de la família Sabaté; i també fotos antigues dels tres tombs i de la Fira del Cavall que es feia cada any el 8 de setembre en el marc de les Fires i Festes de Sant Sadurní.
La segona sala comença amb un carro de morts, que havia estat llogat per rodar una pel·lícula. També n’hi ha un de Palma de Mallorca, que Dagoll Dagom va fer servir durant dos anys per a un espectacle; un altre de 1967, tot encatifat, que es feia servir per anar a mercat, de Castellet i la Gornal; un altre procedent de la zona de Tremp, també emprat per a les feines del camp; un carro procedent d’Amèrica, que s’havia fet servir als anys 60 i 70 a Esplugues de Llobregat per rodar pel·lícules de l’oest; un altre de presentació, per als concursos; un de marató, que té 19 anys; i un carro antic per anar a caçar, amb dos seients al davant per al conductor i l’ajudant i dos al darrere, girables, per al senyoret i l’acompanyant, i espai per deixar-hi l’escopeta.
Amb aquest museu, Alfons Sabaté vol retre homenatge a un món, el del cavall, que es resisteix a desaparèixer: “de cavalls sempre n’hi haurà, abans per fer les feines del camp i ara per anar de passeig, però sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà”.