Mentre els partits independentistes continuen embolicant la troca amb la formació o no d’un govern que, tenint en compte les animadversions creades els últims anys, està abocat al fracàs si prospera, continuen donant-se informacions contradictòries –cada dia per l’altre– sobre les vacunes contra el coronavirus, en les quals hi ha dipositades totes les esperances per deixar enrere aquest pou sense fons que és ara per ara la covid-19. No deixa de ser sorprenent que cada vegada que una autoritat competent ofereix una entrevista i transmet un missatge de tranquil·litat i confiança en les vacunes (en totes), no passin ni 48 hores que aparegui alguna nova trombosi, o un país veti alguna vacuna, o fins i tot que quedin desfasades les darreres previsions, sempre optimistes, sobre el ritme de vacunacions, que no arriba a ser mai l’anunciat.
En paral·lel, el Govern continua fent proves i llançant globus sonda per intentar l’impossible, que és contenir la propagació de la covid-19 tot i els baixos índexs de vacunació, i alhora tenir content tothom. Es van relaxar les restriccions per Setmana Santa, sense allargar finalment l’hora del toc de queda, i la ciutadania es va poder esbravar una mica i les empreses vinculades al turisme van poder treure el cap, després de molt de temps a pa i aigua. Però els contagis han tornat a pujar, com es preveia, i tot i que els percentatges no són extremadament alts, les UCI ja no donen per més. Així i tot, i sabent que la limitació de la mobilitat i de les relacions socials són la clau, estudia ara recuperar el confinament per vegueries (en la línia de la desescalada de 2020); una mesura que comptarà, de ben segur, amb l’aprovació de la majoria de la població, que ja n’està força tipa de tanta limitació de llibertats. I encara que això disti molt del que entenem per llibertat, sí que, si més no, donarà una mica d’oxigen a tanta claustrofòbia local i comarcal.
Si fos així, el Penedès passaria a ser tractat com una única regió sanitària i els nostres confins abraçarien les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Garraf i el Baix Penedès. Seríem i actuaríem, aquest cop sí, per primer cop, com a vegueria Penedès.
Absolutament d’acord