Ara que el ministre socialista pretén vendre fum a costa de les pensions i la Unió Europea pressiona, vull comentar el que va explicar a la Melero l’economista Niño Becerra: en un futur pròxim no hi haurà pensions, formaran part d’una mena de renda d’almoina o caritat per a tothom, que sortirà dels pressupostos generals, no “dels rics”, amb el que això significa d’impostos, renda i deute.
Ja fa temps que ens avisen que les pensions són insostenibles i pengen d’un fil. En canvi, no sé amb quina viabilitat estan disposats a regalar aquesta paga als ja beneficiaris d’ajuts que mai han cotitzat un euro (diuen que uns 350.000, jo diria que falta un zero) o s’han prejubilat als 52 anys. El mateix tracte que els que hem cotitzat religiosament tota la vida. Totes les cotitzacions descomptades de la meva nòmina des dels 14 anys no es tindran en compte. Serà un frau humiliant que generarà empobriment general, economia submergida i efecte crida a la sopa boba.
Aquest futur miserable també afectarà molts joves disposats a anar de festa o manifestació en qualsevol moment, però mai a cap per defensar les pensions, les residències i la Llei de la Dependència. Ells, i també molts de nosaltres, ens mereixem per desídia l’amenaça que també afecta els seus pares. Veient l’ofensiva letal contra les pensions, després de tanta gent gran i tants avis morts a les UCI i residències per la pandèmia i la ineptitud del conseller Chakir El Homrani, em pregunto què se n’ha fet de les seves pensions.
És bo saber que els que voten partits pro cafè per a tots, i els seus fills i nets, també pagaran la festa directa o indirectament. Ja fa temps que ho fem.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
També es troba a faltar als sindicats.