Podria semblar una caricatura, una broma de mal gust, però és la trista realitat: per imperatiu judicial, els guàrdies civils i policies nacionals, membres dels cossos policials que van atonyinar la ciutadania que defensava el referèndum de l’1-O, tenen preferència a determinats col·lectius d’edat avançada, de gent gran, a l’hora de vacunar-se. Així ho ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha ordenat al Departament de Salut fer passar al davant els policies estatals, encara que això implica –com anunciava el fins ara sempre tranquil Argimon– endarrerir la vacunació a persones de més de 70 anys, és a dir, un segment de població altament vulnerable. Els jutges, un cop més, en saben més que els experts sanitaris. O almenys sí que tenen clar a qui és prioritari protegir.
Malgrat aquest nou intrusisme d’un lobbie que fa política de qualsevol afer, contínuament i de manera descar[n]ada, i sense presentar-se a les eleccions –o sí–, sembla que el ritme de vacunacions finalment va agafant ritme de creuer. I encara que ningú es pugui creure els optimistes anuncis de percentatges alts de persones vacunades en dates pròximes, almenys sí que cada vegada hi ha més col·lectius protegits, entre els susceptibles de passar-ho més malament si agafen covid.
Això no obstant, ni aquest fet ni la proximitat del bon temps, que l’any passat va permetre un relaxament general perquè la incidència va ser menor, no han de fer-nos abaixar la guàrdia. Perquè les notícies greus al voltant de la pandèmia segueixen essent una constant. Com el brot de 24 persones grans, totes vacunades, en una residència d’Esparreguera, sense saber-se ben bé per què (la bona notícia és que no n’hi ha cap de greu, per ara); l’anunci que la possiblement més eficaç de les vacunes requerirà una tercera dosi al cap de nou mesos, quan la major part de la població mundial encara no haurà pres la primera. Aquest fet fa pensar que possiblement estem davant d’un virus que ens farà anar de corcoll durant molts anys, i que falta molta investigació encara per conèixer-lo millor i per trobar-ne la solució definitiva. I en tercer lloc, la preocupant situació de l’Índia, el país que més vacunes fabrica i on, oh paradoxa!, els contagis mortífers estan desbocats; a més, amb una variant que podria ser més contagiosa i resistent a les vacunes, i que ja sabem que més d’hora que tard també acabarà arribant aquí.
Indirectament, amb els meus impostos, jo pago una petita part del sou de les forces de l’ordre i encara no m’han vacunat. (72 anys). Manaous.