Pensar que el resultat de les eleccions a la comunitat autònoma madrilenya no ens afectarà, a Catalunya, és naïf. L’aclaparadora victòria de la representant més ultraliberal, populista i dretanitzada del PP, que ha tingut com a principals arguments electorals el seu anticatalanisme i la seva oposició a les restriccions per la pandèmia dictades pel president del govern de l’Estat, farà que l’executiu de Sánchez encara actuï amb més recel –si és possible– a l’hora de fer cap mena de concessió a qualsevol demanda o proposta que pugui arribar des de Catalunya. Ni les engrunes, vaja! Ja prou acomplexat que estava del suport rebut d’una part de l’independentisme en la moció de censura que el va portar a la presidència, en la investidura i també en els pressupostos de 2021. Són molts els socialistes emèrits a qui els hauria agradat més el suport de Ciutadans, però ja hem vist com ha acabat l’intent de moció de censura sociociutadana a Múrcia. I ara només hi faltava que l’únic president que el PSOE ha tingut mai a la comunitat de Madrid, Joaquín Leguina, manifestés públicament que prefereix Ayuso a Sánchez perquè li provoca mal de ventre que hagi rebut suport dels catalans.
I el més trist de tot és que aquest suport li està sortint de franc. De la taula de diàleg, qui se’n recorda. Si parlen amb discreció no se sap, però els resultats no es veuen per enlloc. Cap concessió. Els presos polítics, per exemple, altre cop tots a la presó. Amb l’entusiasme de la fiscalia que controlen des del Gobierno. La repressió judicial no s’atura. I per postres, els socialistes catalans tornen a treure la cançó de l’enfadós que a l’últim poblat gal del panorama audiovisual català, TV3, es parla massa català. I veurem aviat com es reparteix el mannà dels fons europeus anticovid que han d’ajudar a reactivar l’economia. Seran molts, a les Espanyes, els que hi tindran els ulls posats, amatents que no n’arribin masses a Catalunya.
Amb aquesta victòria aclaparadora del pitjor PP, d’una presidenta de Madrid que no fa fàstics als hereus del franquisme i que s’albira com la propera rival dels socialistes per accedir a la Moncloa, si fins ara el govern del ministre Iceta no ha fet altra cosa que deixar passar el temps (amb relació a Catalunya), poca cosa més en podem esperar. Amb Ayuso reforçada, tindrem una mica més de “¡Santiago y cierra España!”.
