Tradició comercial

Una de les accions més destacades d’aquest mes de maig serà una nova emissió dels Vilafrancs. Serà la tercera edició d’aquesta iniciativa pionera al territori que fa que la ciutadania pugui adquirir xecs per sis euros que li permeten fer una compra als establiments adherits per valor de deu. Cada persona (introduint el seu DNI) pot adquirir-ne un màxim de 5, la qual cosa significa que es poden arribar a comprar cinc Vilafrancs per 30 euros i gastar-los per 50.

La novetat d’aquest mes de maig és que per promocionar el marketplace local Vilafranca Aprop, també es podran adquirir Vilafrancs digitals per comprar únicament a través d’aquesta plataforma en línia que aglutina comerços de la vila. En aquest cas, es podran adquirir també un màxim de 5 xecs per DNI pagant sis euros per cadascun d’ells i podent consumir-los per valor de 10. D’aquesta manera, una mateixa persona pot comprar 5 Vilafrancs per gastar-los directament a l’establiment i 5 Vilafrancs digitals més per comprar a través del marketplace Vilafranca Aprop. En total, per tant, amb 60 euros pot arribar a comprar 10 Vilafrancs (5 físics i 5 digitals) i poder comprar per valor de 100 euros.

En total, l’Ajuntament de Vilafranca que és el promotor de la iniciativa, explica que amb aquesta nova onada de Vilafrancs es posaran en circulació un total de 225.000 euros, dels quals el 35% provindran de les arques municipals. I és que dels 4 euros de diferència entre el preu que paga el consumidor i el valor pel qual pot comprar, bona part l’aporta l’Ajuntament (també hi ha una aportació del 5% del comerç adherit).

Per adquirir aquests xecs regal, siguin digitals o no, cal fer-ho a través del web de la campanya “Fira’t al maig” (www.vilafranca.cat/firatalmaig). Allà mateix es pot escollir quina modalitat de Vilafrancs comprar i consultar els establiments adherits en ambdós casos. Hi ha més de 220 comerços adherits a la campanya de Vilafrancs físics (en l’anterior eren uns 180) i estan degudament identificats amb la paraula Vilafrancs estampada just a l’entrada de l’establiment. Pel que fa als xecs virtuals, hi participen la seixantena de comerços que formen part del marketplace Vilafranca Aprop (Vilafranca.aprop.online).

La campanya de Vilafrancs va posar-se en marxa aquest mateix dilluns, 3 de maig, i s’allargarà fins al dia 31, a menys que abans s’esgotin les existències. Un cop feta la compra, l’usuari rebrà un correu electrònic amb un codi QR i un codi de barres per cada Vilafranc adquirit, i és el que s’haurà de presentar a la botiga en el moment de fer el pagament. Respecte als xecs digitals, el que es rebrà serà un codi alfanumèric que s’haurà d’introduir en el moment de realitzar la compra a la plataforma digital.

Entre els comerços adherits a la campanya, n’hi ha de diversos sectors: alimentació, cultura, equipament per a les persones, equipament per a la llar, restauració, cures, oci i turisme, vehicles, etc.

Una de les promocions clàssiques i més exitoses de les Fires de Maig han estat els sortejos impulsats pels concessionaris d’automoció i de maquinària agrícola de 3.000 euros i 1.600 respectivament entre les persones que durant els dies de la mostra compraven en algun dels concessionaris o empreses adherides. I amb aquest esperit d’oferir descomptes directes als seus clients, aquest mes de maig es repeteix la iniciativa en el marc de la campanya “Fira’t al maig”.

Per poder participar en el sorteig, els compradors hauran d’omplir un formulari que trobaran al web de la campanya, dins l’apartat de sortejos, i per poder gaudir del premi caldrà presentar un comprovant de compra. En el cas de l’automoció hi participaran un total de vint concessionaris i set en l’àmbit de la maquinària agrícola.

Aquests dos no seran els únics sortejos que es faran a la vila al llarg del mes de maig per promoure el comerç. Des de l’associació comercial Centre Vila es rifaran quatre targetes de 30 euros per comprar en els establiments membres de l’entitat, al sorteig hi podran participar tots els clients que hagin utilitzat Vilafrancs (físics o virtuals).

La campanya “Fira’t al maig” es complementarà amb activitats culturals paral·leles i amb diverses propostes gastronòmiques agrupades al voltant del menú Fira’t. I és que diversos restaurants de la vila, en col·laboració amb alguns cellers locals, oferiran un menú a partir de 25 euros maridat amb un vi de proximitat. Una de les particularitats d’aquest menú és que tindrà entre els seus plats un de cuinat amb vi. A més, si els comensals opten per demanar dos menús Fira’t i una ampolla de vi, seran obsequiats amb una ampolla de vi que s’haurà de recollir a l’Oficina de Turisme presentant el tiquet del restaurant. En aquesta iniciativa hi participen gairebé una vintena de restaurants.

Vilafranca és una de les ciutats mitjanes del país amb més tradició comercial. Això s’explica pel pes que durant segles van tenir els diferents mercats i fires a la capital de l’Alt Penedès. Per trobar-ne l’origen cal remuntar-nos al segle XII. A partir del segle X i XI el Penedès canvia de paisatge, el bosc retrocedeix en benefici dels conreus, això fa augmentar la producció, es comencen a acumular excedents i es diversifica l’economia (la pagesia deixa de ser únicament de subsistència i això dona lloc a certa especialització de tasques). Tal com indica Maria Soler Sala en el llibre Fires i mercats a Vilafranca i al Penedès. Economia i sociabilitat, el mercat esdevé un espai necessari per a tothom, per als camperols, que un cop ateses les seves necessitats podien intercanviar excedents per altres béns que els faltaven, i pels senyors feudals que necessitaven posar en circulació la producció agrícola percebuda en forma de rendes.

El mercat més antic documentat en terres penedesenques era el de la Granada (la documentació localitzada data del segle XI, però es creu que l’origen pot ser més antic). Se celebrava sobre el traçat de la Via Augusta i en connexió amb altres mercats de la zona del Llobregat i el Vallès. Tot sembla indicar que el mercat de la Granada va ser el més important de la zona durant tota l’alta edat mitjana i fins al segle XII, quan nasqué i es desenvolupà el mercat de Vilafranca que li prengué tot el protagonisme.

A finals del segle XI, com indica Maria Soler, la decadència del model de població al voltant del castell d’Olèrdola es fa evident i el comte Ramon Berenguer I veu clara la necessitat de crear un nucli habitat a la plana. Per això decideix comprar els terrenys de la torre Dela i inicia la promoció d’una nova vila. Tot i que no hi ha documentació que ho acrediti, és molt probable que li atorgués franqueses fundacionals. Per trobar la primera referència escrita sobre el mercat cal esperar al 1177 i al 1179. És probable que aquest mercat tingués lloc dins el recinte urbà, al voltant de la que avui és la basílica de Santa Maria i que els beneficis es repartissin entre el rei, el bisbe de Barcelona i la noblesa local.

Al voltant de la plaça on se celebrava el mercat es van establir diferents tallers d’artesans, tots disposaven d’una botiga que s’obria directament al mercat.

Respecte a la tradició firal, per localitzar la primera fira vilafranquina també cal remuntar-se al segle XII, pels volts de la festivitat de Sant Lluc, al 18 d’octubre. Se sap que es feia fora del recinte murallat, on actualment hi ha la plaça del Penedès, i que s’allargava quinze dies. Es tractava d’una fira internacional que permetia, a diferència del mercat, intercanviar productes que no es trobaven al territori.

Un mercat en auge i una primera fira fan que la historiadora Maria Soler conclogui: “A final del segle XIII Vila franca del Penedès havia complert amb escreix els objectius per als quals havia estat creada. En menys d’una centúria s’havia convertit en el mercat natural del territori penedesenc, articulava els fluxos de persones i mercaderies que circulaven a través de la xarxa de vies i camins d’aquest territori, i constituïa el principal centre de control estratègic i territorial de l’àrea penedesenca”, indica Maria Soler.

Durant la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) Vilafranca es va convertir en una de les viles-mercat més importants del país, gràcies en bona part als privilegis que va atorgar-li el rei. El mercat setmanal d’aquesta època se celebrava a la plaça Major, posteriorment anomenada plaça del Blat i actualment plaça de la Constitució, i tot sembla indicar que el dia que es feia era el dissabte, tot i que el dia va canviar al llarg dels anys i les èpoques.

Als carrers del voltant d’aquest emplaçament s’agrupaven diferents artesans: ferrers, escudellers (terrissaires), sastres, teixidors, fusters… El nomenclàtor dels carrers de Vilafranca deixa constància de l’activitat del mercat i de l’emplaçament dels gremis d’artesans: carrer dels Ferrers, dels Escudellers, plaça de l’Oli, Font dels Alls, carrer de la Fruita, carrer de les Cols (era com s’anomenava també l’actual carrer de la Cort i fa referència a l’emplaçament del mercat de la verdura), etc. Explica el també historiador Josep M. Masachs, al llibret Notes sobre la Vilafranca medieval, que el veguer va decretar concentrar els venedors segons la mercaderia que venien perquè els compradors tinguessin tots els preus d’un producte a l’abast, per poder comparar-los, perquè quan estaven escampats per la vila es produïen aldarulls i escàndols i havia d’intervenir l’autoritat per posar-hi pau.

Amb el pas dels anys les fires van anar proliferant tant que entre els segles XVI i XVIII a Vilafranca se’n comptabilitzaven fins a cinc: la del Congre o de la Quaresma, la Fira dels Apòstols, també coneguda com a Fires de Maig, la Fira de Sant Lluc, la de Sant Simó i la Fira de Sant Tomàs, més tard anomenada Fira del Gall. L’existència de totes cinc posa de manifest la vitalitat comercial i econòmica de la vila.

L’any 1528 l’emperador Carles va concedir als jurats i a la universitat de Vilafranca el privilegi de celebrar una fira el primer de maig, que es podia allargar fins a vuit dies i que s’equipararia amb la de Sant Lluc. Segons explica l’historiador Jordi Vidal Pla al llibre Fires i mercats a Vilafranca i al Penedès, a la segona meitat del segle XVI aquesta fira va adoptar el nom de fira dels Apòstols i va tenir continuïtat al llarg de tota l’època moderna i fins a finals del segle XVIII. Possiblement, tal com indica l’historiador Daniel Sancho, l’última Fira de Maig abans de la seva recuperació l’any 1932 va ser la de 1913, ja que a les pàgines de Fructidor es parlava de la preparació de les fires d’aquell any titllant-les com “una festa major petita que nos permite ver a Villafranca animadíssima con las caras de las simpáticas comarcanas, y el comercio local también fundado con el movimiento”.

I són justament “las caras de las simpáticas comarcanas” les que expliquen en bona part perquè a les Fires de Maig se les ha anomenades també Fires dels Enamorats, perquè eren espais de trobada, sociabilització i noves coneixences.

Com indica Roser Serra Medina, de Gust a Terra i impulsora, entre altres, de la visita guiada “Història del comerç”, Vilafranca té un reguitzell de botigues centenàries, cosa que respon en gran manera a la tradició comercial que acabem de repassar.

Entre les més antigues que actualment estan obertes a la vila trobem, per exemple, Cal Vicentó i Cal Sedasser, al carrer dels Ferrers; la carnisseria Vives, la xarcuteria Cal Valls, les merceries Puig i Cal Ramon Sala de la plaça Constitució; la joieria Moner,  la  tintoreria Juncosa i la farmàcia Pedrerol de la Parellada; les farmàcies Miralles i l’actual Benedicto, la pastisseria Galí (antic forn de Sant Miquel) o Cal Pallerola, del carrer de la Cort. En aquest darrer cas, explica Roser Serra, que els fundadors de l’establiment eren de fora de Vilafranca i, veient que el mercat de la vila era dels més concorreguts del país, van decidir obrir la botiga, i d’això ja en fa cinc generacions.

L’associació Centre Vila va idear, conjuntament amb Roser Medina, la ruta “Història del comerç”, adreçada a les escoles de la vila, que explica als alumnes de tercer de primària els orígens de Vilafranca i la importància al llarg dels anys de les fires, els mercats i el comerç de proximitat, s’indica també els oficis que hi havia, els gremis i confraries i la relació que alguns d’ells tenen amb els personatges de la festa major.

Joan Manel Montfort, regidor de Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Vilafranca

Quants comerços hi ha a Vilafranca?

Al voltant d’uns 800 en tota la ciutat.

Després d’un any llarg de pandèmia, quina és la situació del comerç a Vilafranca?

Excepte els comerços d’alimentació i serveis essencials, la resta d’establiments se n’han ressentit perquè han estat mesos tancats i amb restriccions. Ara bé, he de dir que a Vilafranca la pandèmia ha afectat amb menys intensitat el sector comerç, ja que les previsions que apuntaven al tancament d’un 30% del petit comerç, aquí no s’han donat. Les botigues han patit i se n’han ressentit moltíssim, però han aguantat. Se n’han tancat poques, i moltes de les que ho han fet ha estat perquè ja ho tenien previst fer. Penso que hem pogut salvar la immensa majoria del teixit comercial.

Enmig de la pandèmia ha nascut el marketplace local Vilafranca Aprop. Per què es va decidir apostar per una plataforma d’àmbit local?

Feia molt temps que des de Promoció Econòmica estudiàvem propostes de digitalització i transició cap al comerç virtual. Quan arriba la pandèmia convoquem diverses taules de reactivació econòmica i de la del sector comerç en surten una trentena de propostes entre les quals hi havia el marketplace. De fet, durant el confinament el comerç digital va esclatar i tot el sector es va adonar de la necessitat de tenir un canal digital de venda. Davant l’explosió de marketplace que hi va haver arreu, d’acord amb el sector, ens va semblar que la millor opció era tirar endavant una proposta local. Això va ser al desembre i ara estem en procés de creixement.

Quina resposta està tenint la plataforma Vilafranca Aprop?

És un projecte de recorregut llarg que necessita temps per consolidar-se. Ara hi ha una seixantena de botigues. El requeriment que han de complir és tenir establiment físic a Vilafranca, perquè el que volem promoure és que el comerç tingui un segon canal de vendes. Estar al marketplace és molt interessant però requereix dedicació per pujar els productes, posar preus, atendre comandes… Ara estem en la fase d’intentar consolidar la plataforma i donar-la a conèixer entre la ciutadania. Per això dins de la campanya “Fira’t al maig” hem decidit promoure la compra de Vilafrancs específics per al marketplace.

Ja que parlem de “Fira’t al maig”, per què aquest any no s’han tornat a fer les fires virtuals de l’any passat i que tan satisfactòriament van valorar?

L’any passat les fires virtuals van ser un èxit perquè estàvem confinats a casa i no podíem fer res. Ara la situació és diferent i per això vam idear aquesta campanya, aprofitant les iniciatives que tenim i que ens funcionen i el que ens interessa potenciar. D’aquí en surt l’aposta per tornar a emetre Vilafrancs, fer els sorteigs del sector de l’automoció i la maquinària agrícola i potenciar la plataforma Vilafranca Aprop. A més, com que la campanya de Vilafrancs de Nadal va tenir molt d’èxit, però la gent ens demanava poder-ne comprar més, ara en podrà comprar el doble, una meitat de físics i l’altra digitals.

Ens ha comentat que d’establiments durant la pandèmia n’han tancat pocs, però com en totes les ciutats, passejant pel centre es veuen molts aparadors buits. Com es treballa des del govern per revertir aquesta situació?

Ara mateix a Vilafranca hi ha la campanya VAC (Vilafranca Art Contemporani) per fer valdre aquests espais buits creant atracció a través d’una obra d’art contemporani i, al mateix temps, informant sobre les prestacions del local. Una altra línia que treballem sempre és estar en contacte amb cadenes i franquícies per oferir els diferents locals que hi ha. En un àmbit més general, actualment estem estudiant la nova Llei dels A Peus que afecta les àrees de promoció d’estratègica urbana. Possiblement Vilafranca, juntament amb altres municipis, serem prova pilot per tirar endavant l’A Peu.

En què consisteix aquesta iniciativa?

Està inspirada en experiències anglosaxones i bàsicament consisteix a posar d’acord el teixit comercial amb l’administració per tirar endavant una sèrie de millores en un àmbit concret. Imaginem-nos, per exemple, que a Vilafranca es pacti amb els comerciants d’una zona concreta tirar endavant una sèrie de millores. L’avantatge d’aquesta llei és que si hi ha un quòrum important però assumible, els costos que es generin d’aquesta actuació, a mitjà i llarg termini, es comparteixen entre administració i comerciants. Tot això ha de passar pel ple, però la taxa que es genera per pagar-ho és d’obligat pagament per tots els comerços de la zona. Així s’evita, per exemple, el que passava amb els llums de Nadal, que uns no paguen però se’n beneficien.