La meva ciutat, com moltes altres a tot Europa, s’ha sumat al projecte Stolpersteine, terme alemany que podríem traduir com llambordins per ensopegar-hi. La iniciativa, aprovada per unanimitat al ple municipal del maig de 2018 a proposta de la Comissió de Memòria Històrica, s’ha culminat, finalment, el 8 de maig d’enguany, amb el descobriment dels disset stolpersteine que homenatgen disset vilanovins, o residents a Vilanova i la Geltrú, deportats a camps nazis, molts dels quals no en van tornar.
Llambordins per ensopegar-hi? Lleument, però, només el necessari per mirar a terra, llegir el text de la plaqueta de llautó, i després aixecar la vista per mirar l’última casa on va residir voluntàriament la persona referenciada, abans de ser deportada.
Els stolpersteine, cubs de ciment de 10 cm, amb la làmina superior de llautó on, gravades a mà com a senyal de respecte a la persona recordada, es troben les seves dades essencials, van ser ideats per l’artista alemany Gunter Demnig el 1990 amb la intenció de crear un monument disseminat per tots els carrers dels països d’on aquestes víctimes havien estat arrabassades, i són creats manualment per ell i els seus col·laboradors com una mostra de respecte i humanitat a la brutalitat de la seva sort a mans del nazisme.
El primer stolpersteine va ser col·locat el 16 de desembre de 1992, data en què es complien cinquanta anys de l’ordre de Himmler per a la deportació de “gitanos”, davant de l’Ajuntament de Colònia. D’ençà d’aleshores se n’han col·locat més de 75.000 a més de 1.800 ciutats d’una vintena de països europeus (Alemanya, Àustria, Hongria, Holanda, Bèlgica, Espanya, Polònia, Itàlia, Noruega…), sent el primer de l’Estat espanyol el de Navàs, el 2015, en homenatge a Antoni Barberà Pla.
La contribució vilanovina en aquest emotiu i necessari projecte és una molt bona notícia. En primer lloc, perquè recordar els que van ser perseguits, deportats i, en molts casos, assassinats per defensar l’autèntica democràcia i lluitar contra el feixisme és un deure per a les generacions posteriors que els devem, com a mínim, el record i la memòria.
En segon lloc, perquè fer-los presents en els seus carrers, davant de les cases o espais que van habitar, ens ha d’actualitzar a cada pas aquell “mai més” que no ens podem permetre d’oblidar.
I en tercer lloc, perquè la iniciativa de sembrar els carrers de Vilanova i la Geltrú de llambordes on “ensopegar” i desentumir la nostra flaca memòria ha estat promoguda per un grup de vilanovins i aprovada i portada a terme per tot el ple municipal, que ens representa a tota la ciutadania, per una vegada disposada a “ensopegar” tots junts.
