Al terme de Sant Sadurní d’Anoia, davant de Can Codorniu i del centre logístic de Mercadona, es poden trobar les restes d’una construcció situada al mig d’un camp, al costat del riu Anoia. Només en són visibles dues parets que formaven part d’un edifici de suposada planta rectangular. És el que queda de l’anomenat castell de Vilarnau. La primera documentació referent a Vilarnau la trobem l’any 1196 amb l’autorització per poder edificar-hi un altar dedicat a la verge Maria i a l’existència d’un molí. La quadra de Vilarnau va restar sota domini d’importants nissagues senyorials del Penedès que van mantenir la propietat durant l’època medieval i fins al segle XVIII.
Pere, Guillem, Berenguer, Arnau, Umbert, Galcerà i Asbert de Vilarnau, durant els segles XIII, XIV i XV, van ser senyors de l’esmentat lloc. Al mateix temps, també ho van ser del castell d’Eramprunyà (Baix Llobregat). El 1386 es construí una capella amb l’advocació de sant Antoni dins de l’església de Santa Maria del lloc. Qui ho va ordenar va ser el noble Umbert de Vilarnau, que tot i cobrar rendes del lloc, vivia a Tortosa. Posteriorment també va haver-hi una capella dedicada a sant Bartomeu. L’església va tenir diferents administradors que es cuidaven de recollir les donacions testamentàries dels pagesos tant del terme de Subirats com d’altres llocs.
La importància d’aquesta casa-castell va ser molt valorada pels nobles Vilarnau. El testament de Guillem de Vilarnau (1395), a part d’altres coses, indica que desitjava ser enterrat al monestir dels franciscans a Barcelona, i, si no podia ser, volia que el seu cos fos traslladat des de l’esmentat monestir fins a la capella de la casa de Subirats, al lloc on hi havia el seu pare Arnau de Vilarnau.
A finals del segle XV els senyors de la quadra (lloc) i del castell de Vilarnau van ser els Guanecs, nobles originaris de València i Mallorca que es van emparentar amb els poetes Masdovelles de l’Arboç; també van ser feudataris dels nobles Cervelló, senyors del castell de Subirats i de Vilademàger (la Llacuna). La casa/castell va passar després als Masdovelles.
En un inventari detallat de les parts i els objectes que hi havia l’any 1444 podem llegir que hi existia una habitació per als criats, una torre, un menjador i una cuina. Entre els objectes, llibres i armes, alguns eren originaris de València.
A principis del segle XVII el noble Pons de Peramola de Masdovelles era senyor de la casa, conjuntament amb el casal del molí fariner anomenat de la Foradada, situat a la quadra de Vilarnau, i altres terres, una d’elles situada on antigament hi havia edificat el castell de Vilarnau amb la seva vall. Actualment Sant Sadurní té un barri anomenat Vilarnau, i havia tingut una escola amb aquest mateix nom.
