A principis de març, el govern de Vilafranca reivindicava amb orgull davant la premsa una partida pressupostària de 6,2 milions d’euros per a educació. Malauradament, no va dir que en aquest oceà de milions no hi havia espai per intentar garantir la màxima igualtat d’oportunitats entre tot l’alumnat de Vilafranca, a través d’uns ajuts a l’escolarització que responguin a les necessitats reals i d’una oferta d’activitats de suport educatiu que arribi a tothom. I és que, entre allò que es diu de portes enfora i el que es fa de portes endins, hi hauria d’haver un mínim de coherència: és de primer de Ciència Política.
Aquells que tinguin bona memòria recordaran que el març de 2019, el govern de Vilafranca s’adheria a bombo i plateret al Pacte contra la segregació escolar impulsat pel síndic de Greuges. Malauradament, tampoc es va preveure que dos anys després seria el mateix síndic qui els hauria d’alertar, arran de la queixa de la Coordinadora d’AMPA de Vilafranca per possible incompliment del Pacte. A grans trets, el síndic constata dèficits en la detecció i l’escolarització equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, i desigualtats en la matrícula viva.
No està de més recordar que abans d’aquest toc d’atenció ja hi havia veus que, igual que ara el síndic, alertaven sobre la manca de mesures d’escolarització equilibrada de l’alumnat, la necessitat d’un pacte local de ciutat per combatre la segregació escolar i la impossibilitat d’establir qualsevol debat sobre models alternatius de zonificació que garanteixin de debò l’heterogeneïtat social. La segregació escolar no es combat amb milions, sinó promovent la barreja dels infants, tant a l’escola com a fora: l’heterogeneïtat a les aules i al lleure, no pluja de milions –que, ves que no ho desgranem i acabi quedant en un plugim.
És de primer de sentit comú.
Coordinadora d’AMPA de Vilafranca, AMPA Cristòfor Mestre, AMPA Dolors Piera, AMPA Pau Boada, AMPA Mas i Perera, AMPA Institut Milà i Fontanals i AMPA Institut Nou
Vilafranca del Penedès
