A les acaballes d’un esmorzar de colla i després de la tertúlia, un va preguntar allò que tots hem fet alguna vegada: quina hora deu ser? El primer que va mirar el rellotge va dir: ara són 2/4 de 10. Un altre va dir: “Sí, són les 9.30”. Un altre va dir: “Sí, mitja hora i seran les 10”. Un altre va dir: “Sí, són les 9 i mitja”. I el cambrer s’hi va afegir dient: “tot això aquí, perquè a les Canàries li hauríem de restar una hora a totes aquestes respostes”.
Sant Pol va ser més pràctic no dient res al respecte i va deixar que el seu rellotge tingués sempre l’última paraula. Com la d’aquesta setmana que, per fi, ha arribat l’hora de posar-se d’acord per formar un nou govern, que tots esperem que també vagi a l’hora.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
