Per ajudar els treballadors, autònoms, les petites i mitjanes empreses i les empreses familiars, que són l’economia productiva i emprenedora de Catalunya, cal reduir la pressió fiscal i abaixar els impostos dels ajuntaments.
La voracitat recaptadora dels municipis no pot asfixiar els més dèbils, ara que anem sortint a poc a poc del coronavirus, ni desincentivar els empresaris innovadors, perquè com molt bé diu el Papa Francesc, la primera resposta postcovid ha de ser un nou pacte fiscal.
Cal que paguin més els qui més tenen, i abaixar impostos als necessitats amb dificultats econòmiques i al petit comerç. Fins i tot Brussel·les recepta a l’Estat espanyol prudència fiscal per superar la crisi.
I com aconseguir ingressos nous per a les arques municipals? Doncs, apujant de forma contundent les sancions per accions i conductes incíviques: llençar brossa a terra, no netejar els excrements i pipins dels gossos, la contaminació acústica de dia i de nit (exceptuant el soroll de les rentadores per evitar el lladrocini de les elèctriques), els mals conductors de patinets i bicicletes i autobusos que passen abans d’hora per les parades i deixen la gent, etc. Aquí sí que convenen multes mileuristes, que no protestarà cap contribuent.
I encara quedaran diners per ajudar la cultura essencial renovant biblioteques i ajudant les llibreries. Ah!, i per poder fer totes aquelles multituds d’obres imprescindibles el 2022. Ara és bona època per treballar-ho de cara a aprovar les noves ordenances fiscals.
Raimon Gusi Amigó
Vilafranca del Penedès
