Si us hi afegiu avui, heu de saber que aquest és el quart lliurament d’una sèrie de sis articles que estic publicant setmanalment. Els fragments reproduïts provenen de “La filologia catalana, en perill d’extinció?”, a Llengua Nacional, núm. 113 (4t trimestre del 2020), i “El futur de la llengua. El català que (no) parlen els joves”, en el diari Ara del diumenge 24 de gener del 2021.
Els rànquings internacionals situen la llengua catalana entre les cent primeres llengües parlades al món.”
“El català solament és la llengua d’ús habitual majoritària en dos territoris: la Franja i Andorra. Aquest darrer és l’hàbitat on l’ús de la llengua exhibeix un diferencial més favorable respecte a l’altra llengua oficial. Val a dir, però, que a Andorra el català conviu, a més de fer-ho amb la llengua castellana, amb dues llengües amb una forta presència com a llengua inicial: el francès i el portuguès.”
Aquí acaben les citacions de la revista Llengua Nacional i comencen les del diari Ara.
“[…] la majoria –no tots– associen el català a una llengua acadèmica i formal, molts el parlen a l’aula però no al pati i gairebé tots troben a faltar referents –ells parlen d’influencers– que es comuniquin en català de manera natural.”
“Després de la forta davallada de deu punts –del 46% del 2003 al 35,6% el 2008–, fruit de l’onada migratòria de finals dels noranta i principis del 2000, no s’ha aconseguit recuperar el percentatge de gent que fa servir habitualment el català, que ara és d’un 36,1%.”
“I què està passant? La Clara […] apunta que una de les raons és que hi ha gent a qui li fa ‘vergonya’ parlar català en públic. Hi està d’acord la Clàudia: ‘És veritat… Crec que sí que està en crisi perquè molta gent parla en castellà perquè és la seva zona de confort’.”
“Si en una cosa estan d’acord els joves durant el debat és que els falten referents televisius en català.”
“Una de les demandes és molt bàsica: ‘Que tots els professors parlin en català a l’institut’, diu la Clàudia. A Catalunya, la llengua vehicular a l’escola és el català, però la majoria d’alumnes admeten que hi ha professors, sobretot a l’ESO, que fan classes en castellà.”
“Fent un repàs a la cartellera, resulta evident que els pares que volen que els seus fills consumeixin pel·lícules en català han de fer un sobreesforç que inclou un tetris per quadrar pel·lícula, horari i sala.”
“A diferència del que passa amb els llibres, en què l’oferta en català és àmplia i abundant, voler educar un infant en el cinema veient pel·lícules (o sèries) en català suposa enfrontar-se a una gimcana frustrant.”
“Lluny del discurs apocalíptic, però també del relativista, els lingüistes observen amb cautela l’evolució de l’ús social del català (i el seu retrocés entre els joves). Defensen que cal actualitzar les polítiques de normalització dels anys 80, que ja trontollen. Hi ha vies per incrementar els parlants de català, sense que estiguin connotades. El que falta és una estratègia política clara, científica i consensuada.”
