Cal obrir, navegar, tastar els silencis (CONTES), de JFV, és la seva opera prima, publicada per Andana Edicions, i val a dir que escriure contes, com deia Cortázar, “…no és un gènere fàcil, sinó que és un gènere un xic misteriós i molt difícil”.
El JFV, en el seu recull de vegades parteix d’un punt inversemblant (nounats que parlen) o d’una realitat molt versemblant, per acabar amb un final sorprenent, com ha de ser en els bons contes. Sovint relaciona l’abstracte amb el concret, el pròxim amb l’estrany, i palesa la capacitat de transcendència del llenguatge.
La majoria de contes estan encapçalats per una cita d’un escriptor consolidat relacionada amb el conte que ens explica i que no deixa de ser per ell un referent literari, però també es val dels aforismes per donar un to de profunditat a allò que ens descriu, fetes per escriptors coneguts, però de vegades és ell mateix qui fa la sentència.
Els contes estan cosits amb un fil d’ironia, teixint un missatge, sovint divertit, però que també té una càrrega molt forta de denúncia del món actual.
La galeria de personatges és àmplia, i es val de psicòlegs, de professionals de la medicina, de funcionaris –presentats arquetípicament– però també hi ha capellans espavilats, com passa al Decameró de Boccacio, o dones que s’alliberen a través del sado, o personatges solitaris, etc. Altres tenen patologies estranyes com problemes a l’àrea de Broca, o altres perden el sentit comú, però tots tenen un punt de divertimento que us arrencaran una rialla. Alguns contes tenen un to surrealista que l’acosta a les avantguardes i altres al realisme màgic de Calders.
La crítica divertida i subtil la trobarem contra el capitalisme voraç. Per afrontar altres temes es val de societats distòpiques. I hi trobem aspectes com que “…No es pot votar… o no et pots abstenir”. Tanmateix, aquestes utopies el que volen és controlar la gent. Hi ha una crítica a la moral dels nostres temps, en una policromia temàtica que abasta des del suïcidi, el xantatge amb el mòbil, el bullying, la inseminació artificial i fins a una gran diversitat de problemes ètics.
La majoria de contes estan escrits en primera persona. És valent de fer-ho així, quan algú ens explica la història en primera persona tendim a escoltar-lo de seguida i pensem que l’autor es despulla davant del lector.
Les preguntes retòriques moltes vegades se les fa a ell mateix i immediatament se les respon, cosa que fem molt sovint a la pràctica oral. Però la riquesa del seu text és en les expressions i en les frases fetes, que van desapareixent del llenguatge.
En fi, un llibre que per ser una opera prima, JFV n’ha tingut molta cura i ha fet dels contes un cercle perfecte de la vida i del moment històric.
