Si hi ha una cercavila infantil única al Penedès i a tot Catalunya, aquesta és la Cercavila de l’Imaginari de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’una cercavila formada per vuit balls, protagonitzats per nens i nenes de 6 a 16 anys, que expliquen tot ballant les rondalles, llegendes i històries de la comarca del Garraf, des de l’arribada del ferrocarril a Vilanova fins a la tradició marinera i vitivinícola de la comarca.
Corria el mes de gener de l’any 1999 i a Vilanova i la Geltrú la festa major només feia dos anys que s’organitzava a través de la figura dels Pabordes. Aquell any, els set vilanovins i vilanovines encarregats d’organitzar la festa grossa de la ciutat van creure que havien de buscar fórmules per incloure la canalla dins la festa major, ja que en aquells anys l’única manera que tenien de participar-hi era essent uns espectadors més. Fins llavors no hi havia cap colla popular a Vilanova que inclogués els més petits a la festa, més enllà de la colla castellera dels Bordegassos o dels actes infantils que s’organitzaven.
Després de moltes setmanes de preparació i de buscar la complicitat de molts vilanovins i vilanovines, que es van fer seva la idea i van treballar voluntàriament en la seva creació, va néixer l’agost d’ara fa vint-i-dos anys la Cercavila de l’Imaginari. Aquesta cercavila infantil és única a tot el país, ja que només es pot veure a Vilanova i la Geltrú cada 6 d’agost, un cop els actes grossos de la festa ja han acabat, ja que aquesta també va ser una de les premisses inicials: que fos una cercavila que no acabés eclipsada per les més tradicionals, com la de Vigília o la del Vot del Poble.
Aquest any, però, la pandèmia ha obligat que per segona vegada consecutiva no puguin sortir a ballar els nens i nenes de l’Imaginari, tot i que els organitzadors confien poder recuperar la normalitat de cara a la festa major de l’any 2022. Per aquest motiu, aprofitant l’aturada temporal, des de La Fura hem volgut acostar-vos aquesta peculiar cercavila de la festa major de Vilanova i la Geltrú. Una festa que comença aquesta setmana i que s’allargarà fins al 6 d’agost, amb actes en format reduït i amb cercaviles limitades a la reserva prèvia d’entrades.
Els inicis
Anna Carbonell, membre de l’entitat Cercavila de l’Imaginari i pabordessa l’any 1999, explica com el grup de pabordes d’aquell any van remoure cel i terra per fer realitat la idea de fer participar els més petits a la festa major. Gràcies a la col·laboració del folklorista vilanoví Bienve Moya, es va pensar que cada ball de l’imaginari expliqués una llegenda, un conte o un fragment d’història de Vilanova i la Geltrú o de la comarca del Garraf. D’aquesta idea en van sortir vuit balls, tot i que per falta de temps i de balladors, aquell primer any només en van poder sortir cinc: el ball de la Fundació de la Vila Nova, el ball de Miralpeix, el ball de les Coves de Ribes, el ball de la Lluna en un Cove i el ball de Pescadors. Els altres tres balls s’han anat incorporant en les posteriors festes majors, com el ball de l’Arribada del Ferrocarril (2000), el ball del Cep (2004) i el ball de la Sínia (2006) que completen la idea inicial dels vuit balls que es van pensar l’any 1999. Un dels fets que diferencia i fa especial la Cercavila de l’Imaginari és que cada ball és original i ha estat concebut sense adaptar per als nens cap dels balls tradicionals de la festa major de la capital del Garraf.
Uns altres vilanovins implicats per fer realitat la Cercavila de l’Imaginari van ser els reconeguts titellaires de l’Estaquirot. Explica Anna Carbonell que va ser a través d’ells que es va poder contactar amb els escultors que es van encarregar de fabricar gran part dels elements que avui acompanyen els balls, com els gegants i capgrossos que protagonitzen el ball de la Fundació de la Vila Nova. Carbonell recorda, però, que la feina va ser conjunta i els voluntaris que es van afegir en l’organització de l’Imaginari també es van encarregar de modelar, llimar i pintar les figures festives.
Les músiques
Una vegada es van tenir definits els balls i els seus elements de cartó pedra, calia triar la peça musical que acompanyaria la dansa. Per això, es van triar partitures ja existents de música popular i tradicional, però que no es ballessin en altres danses populars, com les de bastons, pastorets, gitanes o panderos. Només hi ha un ball de la Cercavila de l’Imaginari amb música que sí que va ser composta expressament per a l’ocasió. Es tracta del ball de la Fundació de la Vila Nova que dansa gràcies a la música creada pel vilanoví Miquel González.
Encara en l’àmbit musical es va decidir també que cada ball anés acompanyat per formacions diferents. D’aquesta manera alguns balls van acompanyats per una formació de grallers, uns altres per una cobla i una banda d’instruments de metall i també n’hi ha que van acompanyats de flabiols i sacs de gemecs.
El Vestuari
Una de les tasques a la qual també es van dedicar molts esforços va ser la creació del vestuari. La majoria dels balladors, com en els balls clàssics de festa major, vesteixen amb una base de pantalons i camisa blanca. Després es van afegint complements en funció dels personatges o de la temàtica de cada ball. També les espardenyes de set vetes van ser creades especialment per a la Cercavila de l’Imaginari, cada ball amb un color diferent.
Organització
Són moltes les maneres de funcionar que fan única la Cercavila de l’Imaginari, com ara la seva organització i el sistema de participació que des del primer any s’ha respectat. Des de l’inici, els impulsors van tenir clar que cap nen podia repetir en un ball dos anys seguits. D’aquesta manera es donava l’oportunitat a tots els infants vilanovins a participar-hi i la tria de balladors i balladores es fa per sorteig. Anna Carbonell explica que el primer any els nens i les nenes es van anar a buscar a través dels centres d’esplais, ja que era estiu i les escoles estaven tancades. Amb els anys, les noves tecnologies i la popularitat que ha agafat la festa, les preinscripcions es fan per internet i ja no cal anar escola per escola informant que els nens i les nenes tenen l’oportunitat de participar en una de les cercaviles de la festa major. Cada any surten al carrer 250 nens per explicar les rondalles garrafenques tot ballant. En total, al llarg d’aquests anys, han estat més de 4.000 nens i nenes els que han participat en la Cercavila de l’Imaginari.
Al cap d’uns anys, els organitzadors es van agrupar sota el paraigua de l’entitat Cercavila de l’Imaginari, una associació d’entre 40 i 50 voluntaris que treballa per mantenir la festa i s’encarrega dels preparatius, sigui arreglar vestuari o repintar i remodelar elements de l’imaginari.
Futur assegurat
Si d’una cosa han servit aquests més de vint anys de Cercavila de l’Imaginari és per crear una bona escola de futurs balladors i defensors de la festa major vilanovina. Explica Carbonell que molts dels nens i nenes que van sortir l’any 1999 ara segueixen col·laborant amb la cercavila des d’una altra perspectiva com a monitors o com a pares que hi porten els seus fills a ballar.
Això vol dir que el futur de la festa està assegurat i que la novetat que van pensar els Pabordes l’any 1999 ha estat tan enriquidora que ha acabat convertida en tradició.
9. Ball de l’arribada del ferrocarril
Què explica?
A finals del segle XIX, Francesc Gumà i Ferran, vilanoví que havia fet fortuna a Cuba, va aconseguir reunir suficients diners per foradar les muntanyes del Garraf i que el ferrocarril pogués arribar a Vilanova i la Geltrú.
Com es balla?
Aquest és segurament el ball més complicat, coreogràficament parlant, de tota la cercavila, ja que s’han de moure per l’escena molts elements i molts balladors fent que ocupi un espai molt gran al carrer. Els balladors imiten bastant el que seria un ball de valencians en la part d’estrelles i galops, però en lloc d’utilitzar un mocador ho fan amb pics i pales. Mentrestant els portants dels túnels comencen a formar un pont per on, un cop muntat, passarà el tren. Després els balladors amb pics i pales serpentegen fins al final del ball.
8. Ball del Cep
Què explica?
En aquesta dansa es fa referència a la tradició del món de la vinya i explica la veneració de la Mare de Déu de les Neus, que es va convertir en patrona de la ciutat després de protegir les collites d’unes fortes pedregades estiuenques.
Com es balla?
Està inspirat en els balls de gitanes de pal o també en els balls de l’arbre de maig. Els balladors fan una sèrie de moviments rodons amb les cintes fent un trenat, mentre que els balladors que porten les portadores de raïm a tall de motxilla van intercanviant moviments, també en rotllana, amb els de les cintes. És, també, un ball de fer i desfer.
7. Ball de la Sínia
Què explica?
En Tòfol, un jove molt eixerit i espavilat, feia de masover i treballava els camps del conreu prop de la Geltrú. Sempre estava preocupat per què necessitava més aigua per regar els espigalls, les escaroles i totes les hortalisses que hi plantava.
No va parar fins que va aconseguir trobar un mètode per treure l’aigua de sota terra. Ajudat per la força d’una mula, unes cordes i unes galledes amb el cul foradat va crear una sínia de catúfols.
Com es balla?
Aquest ball està inspirat en els balls de rotllana catalans, tipus bolangera, on els balladors i balladores munten uns cercles concèntrics a partir d’unes files. El primer i el segon cercle el formen nens i nenes amb pals d’aigua imitant el soroll de l’aigua i portants dels catúfols representant la sínia. Els següents cercles estan formats per nens i nenes amb vestits de pagesia que realitzen una sèrie de moviments coreogràfics. Les rotllanes van girant en sentits oposats unes de les altres per, al final del ball, desmuntar les rotllanes i muntar les files inicials.
6. Ball de les Coves de Ribes
Què explica?
Al nord-est de Vilanova, vora la mar, s’obren unes cavernes encantades. En una d’elles viu una gran serp que amb la seva mirada petrifica als atrevits que gosen enfrontar-s’hi.
Com es balla?
Els cavallers d’aquest ball comencen fent un ball bastant típic del que seria un ball de bastons de pal llarg (a la nostra comarca el de pastorets) per acabar envoltant la serp en un semicercle. La serp es mou lliurement per l’escena fins al moment en què és encerclada, quan els moviments són més lents i els cavallers simulen quedar-se petrificats amb parades tant de la música com dels balladors. Al final es tornen a muntar les dues fileres de cavallers per tornar a la posició original.
5. Ball de Pescadors
Què explica?
Quan el rei en Jaume atorgà la carta de poblament a la Vila Nova, ja existia des de temps immemorials Sa Llacuna, vora la mar de la Geltrú, habitada per ardits navegants i pescadors.
Com es balla?
És un ball de cotonines, però en lloc de ser cavalls són barquetes que es mouen partint de dues fileres i formant rotllanes concèntriques. Mig ball és per formar aquestes figures rodones i l’altre mig per desfer-les. És l’únic ball de la cercavila que manté un punt de dansa durant tot el ball.
4. Ball de la Fundació de la Vila Nova
Què explica?
Arribà un temps en què els senyors feudals del castell de la Geltrú exigien als seus vassalls la pràctica del Dret de Cuixa. Un dels geltrunencs pocs dies abans del seu casament, advertint que el Senyor pretendria exercir tan odiosa càrrega, raptant la seva promesa, saltà la muralla que encerclava la Geltrú i s’establí vora la solitària capella de Sant Antoni, en terres de Cubelles. Anys a venir al voltant de la casa dels rebels s’anaren establint famílies, fins que el rei en Jaume, l’any 1274, concedí a tots els habitants de la Vila Nova el dret d’habitar definitivament en aquelles terres, alliberant-los del jou feudal.
Com es balla?
El ball és, bàsicament, un ball de gegants on se substitueixen els moviments de festeig per uns de més representatius d’una baralla, i on els nans escenifiquen, amb més expressió que no pas amb dansa, les diferents parts de la llegenda, ara castigats pel feudal amb cops de braç o bé alliberats pel rei envoltant-lo i ballant. Aquestes parts dansades són moviments de rotllana i combinats amb algun punt de dansa.
3. Ball de Miralpeix
Què explica?
Damunt la terra que amaga les coves de Ribes s’alça Miralpeix, una antiga fortalesa, avui en runes, que va ser disputada per sarraïns i cristians del proper castell de Ribes.
Com es balla?
Està inspirat en els balls de bastons d’arreu del país i combinat amb els balls de moros i cristians del País Valencià. Són dos bàndols molt diferenciats i mentre els moros caminen amb les fileres típiques i agafats del braç, els cristians ballen un ball de bastons molt bàsic. A continuació es formen dues fileres paral·leles i piquen un bàndol contra l’altre simulant una batalla i canviant la seva situació sobre l’escena (els cristians van entrant al castell i els moros se’n van a envoltar el peix). Per acabar cada bàndol torna a la seva posició original.
2. Ball de la Lluna en un Cove
Què explica?
Diu la dita popular que un geltrunenc que va veure reflectida la lluna al fons d’un pou, va voler pescar-la, i va fer-ho amb un cove, amb el resultat que tothom pot imaginar-se.
Com es balla?
És el ball que fan els més petits i, per tant, el més senzill d’executar. És un ball de rotllana on els balladors fan diversos moviments amb el cove i que acaben de genolls a terra esperant que l’estaquirot amb la lluna els hi entri al cove. Després surten al galop i en filera de dos.
1. Exposició a La Sala
Si es vol conèixer de ben a prop tot aquest imaginari, l’única oportunitat per veure-ho aquest any serà a través d’una exposició que es fa al Centre d’Art Contemporani La Sala, al carrer Joaquim Mir, 12 de Vilanova.
La mostra forma part de l’exposició “El rebrot del poble”, que ensenya les figures i els elements participants en la cercavila del Vot del Poble de la festa major de Vilanova. En un apartat complementari a la Sala Oberta s’exposen els elements de la Cercavila de l’Imaginari.
L’exposició es pot visitar gratuïtament fins al dia 12 de setembre, de dimarts a dissabte de 19 a 21 h i els dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 h.
