P. Ovidius Naso va ser un dels poetes per excel·lència de la literatura romana. La seva obra cèlebre fou Les Metamorfosis, l’obra clàssica més coneguda en l’edat mitjana, centrada en les transformacions que porten a terme divinitats o humans.
En el quart llibre d’aquest poema trobem Píram i Tisbe. Més que una transformació és un mite etiològic, ja que el canvi s’observa en els fruits del moral on havien quedat els amants, que van passar de ser blancs a obtenir un color púrpura per la sang dels personatges.
Píram i Tisbe eren dos enamorats sotmesos a una història d’amor impossible a ran de la rivalitat de les seves famílies. Una nit van quedar al bosc per fugir junts. La primera en arribar fou ella. Mentre esperava al seu amant va veure a una lleona i Tisbe va començar a córrer. Durant la fugida se li va caure el mocador, el qual va veure Píram al arribar i va deduir que la seva estimada havia mort. Aquest va ser el detonant que va provocar que el jove es suïcidés clavant-se una daga al pit. Quan Tisbe va tornar al lloc de trobada i va veure aquella desgràcia, li va treure la daga i se la va clavar a ella mateixa.
Aquest mite publicat en l’antiga Roma va inspirar a William Shakespeare a escriure Romeu i Julieta, on es reprodueix el mateix final tràgic i una història d’amor prohibit.
Per tant, tan West Side Story, com Montoyas y Tarantos, Dirty Dancing, Step Up… no estarien inspirades en Shakespeare, sinó que tot es remuntaria a Ovidi amb Píram i Tisbe, una influència fins l’actualitat.
Ada Solà Conesa
Vilanova i la Geltrú
