El darrer curs acadèmic serà recordat com un curs definitivament anòmal, marcat per les pantalles i les constants videoconferències. Definitivament, va ser un xoc considerable i és un alleujament que aquest curs se’ns presenti completament presencial des del començament, ja que la gran majoria d’estudiants i professors no estàvem preparats per una docència on line i molt menys enmig d’un canvi d’etapa tan gran com el pas de l’institut a la universitat.
Per preservar la presencialitat a les aules, algunes universitats com la UPF i la URV estan implantant punts de vacunació sense cita prèvia principalment enfocats al seu alumnat que no s’hagi vacunat encara, que hi tingui accés fàcil i pròxim al servei. A més i com és natural, es continua amb un protocol d’higiene similar al del curs passat: desinfecció i ventilació regular de les aules, dispensadors de gel hidroalcohòlic dins del recinte i, per descomptat, les mascaretes.
És important remarcar que la presencialitat dins les aules és un bé col·lectiu que ens ha costat moltíssim aconseguir, i que com tot bé col·lectiu la seva preservació és a les mans de totes i cadascuna de nosaltres i és importantíssim que prenguem consciència del moment en què estem; que si ara fem les coses bé i continuem sent responsables, podrem per fi retornar a la normalitat social i acadèmica completa que tant trobem a faltar, sense mascaretes, distàncies ni restriccions.
És l’hora de fer un darrer esforç per no només mantenir l’anhelada presencialitat que tant ens ha acostat d’assolir, sinó també per recuperar la vida acadèmica i social que la pandèmia ens ha pres.
Paula Mimoso, del Jovent Republicà
Vilanova i la Geltrú
