El govern central de l’Estat espanyol tenia a punt una llei que deixava fora la llengua catalana de l’ús en la normativa sense incloure un percentatge obligat de producció i de doblatge en la nostra llengua, pròpia i oficial a Catalunya i els Països Catalans, amb 10 milions de persones que, si més no, l’entenen.
Davant d’això, s’han aixecat en protesta els partits més catalanistes i independentistes, les entitats en defensa de la llengua (Plataforma, CAL, Òmnium Cultural -massa tous pel meu gust-, etc.) i el nostre Parlament.
Aquesta és la nostra línia vermella més sensible, l’ús futur del català per part de tothom, sobretot els joves i els infants, una línia vermella que no podem deixar traspassar de cap de les maneres: la línia del color dels nostres quatre pals i de la sang dels nostres fills.
Ens cal un front nacional comú per garantir la presència del català amb esmenes al projecte de llei estatal i una reforma concreta, clara i contundent de la llei catalana, de la comunicació audiovisual de Catalunya, i alhora avançar en la creació d’un hub audiovisual català que sigui referent a l’Europa mediterrània.
L’ús social del català es troba en retrocés, de tots nosaltres en depèn la salvació en el futur immediat.
Raimon Gusi Amigó
Vilafranca del Penedès
