Tombes amb història

1881 Barcelona – 1954 Vilanova i la Geltrú (73 anys)

Per què se’l coneix?: Eugeni d’Ors, polifacètic que utilitzava el pseudònim Xènius en la publicació d’algunes peces, va tenir un paper rellevant en diverses institucions socioculturals de l’estat. D’Ors va ser impulsor del noucentisme, moviment catalanista que reivindicava un nou pensament i cultura pel segle XX, i al qual comença a donar veu des de la seva secció, Glossari, al diari La Veu de Catalunya fundat pel seu protector Enric Prat de la Riba. Durant la Guerra Civil, d’Ors participa en el diari Arriba España i institucions del bàndol nacional.

On la podem veure? Cementiri de Vilafranca del Penedès (Catalunya)

Què ens explica? D’Ors, fill adoptiu de Vilafranca, va demanar ser enterrat a la tomba que proclama “A Matilde”, encarregada a l’escultor Manuel Oms Canet pel marit de la difunta quan aquesta va tenir una mort tràgica als 26 anys, per una bala perduda. Matilde hauria estat germanastra de l’avi matern d’Eugeni d’Ors. D’Ors es va enamorar de la tomba i l’àngel que la guarda quan la va veure el 1917.

1905 Katarina församling (Suècia) – 1990 Nova York (84 anys)

Per què se’l coneix?: Greta Gustafsson era la filla petita d’una família austera d’Estocolm. Va quedar òrfena de pare de nena i amb 14 anys va deixar l’escola per fer primer d’ensabonadora a una barberia i després de venedora en una botiga de moda, on ocasionalment feia de model. Va arribar al món del cinema a través de la publicitat. Va estudiar art dramàtic a Estocolm i l’any 1924 es va canviar el nom per Greta Garbo. Va debutar a Hollywood fent cinema mut i va ser una de les artistes més adulades dels anys 30, envoltada d’una aura d’enigma i misteri.

On la podem veure? Skogskyrkogården d’Estocolm (Suècia)

Què ens explica? Greta Garbo està enterrada a Estocolm, al que es coneix com “el Cementiri del Bosc”. Va ser construït l’any 1915 adaptant-se a la naturalesa i l’any 1994 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les cendres de l’actriu descansen sota una tomba senzilla i austera, lleugerament apartada de la resta, en la qual únicament s’hi llegeix el nom de l’artista esculpit sobre una pedra de color marró.

1892 Berlín – 1940 Portbou (48 anys)

Per què se’l coneix?: Walter Benedix Schönflies Benjamin va ser un assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany d’origen jueu. Jueu i d’esquerres, l’ascens del nazisme el va sorprendre a Eivissa i ja no va tornar mai més a Alemanya. Fugint de l’ocupació nazi i després de viure l’exili i l’internament en camps de concentració, va decidir creuar la península fins a Portugal per embarcar-se amb destí als Estats Units. A Portbou, però, en ple franquisme, diuen que convençut perquè no podria assolir la llibertat, va suïcidar-se.

On la podem veure? Cementiri de Portbou

Què ens explica? Al cementiri de Portbou hom pot visitar la tomba de Walter Benjamin en la qual, en alemany i català, s’hi pot llegir “No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie”. A més d’aquesta tomba, també a Portbou i just davant del cementiri, l’any 1994 l’escultor israelià Dani Karavan va aixecar el monument escultòric Passages, per recordar el pas de l’erudit alemany per aquell paratge.

1828 Nantes – 1905 Amiens (77 anys)

Per què se’l coneix?: Jules Verne fou un escriptor de novel·les d’aventures, però també poeta i dramaturg, que escrivia peces molt documentades partint dels avenços tecnològics de l’època, la literatura científica i la ciència-ficció. Dedicava els seus ingressos a comprar llibres en detriment de la seva salut i obviava la vida familiar i el seu paper de pare i espòs: el seu interès real eren els viatges i les arts. Va escriure obres com Vint mil llegües de viatge submarí o La volta al món en 80 dies. És un dels autors més traduïts de tot el planeta.

On la podem veure? Cimitière de la Madeleine, Amiens (França)

Què ens explica? Aquesta tomba, esculpida el 1907 per l’artista Albert Roze i inclosa en un monument que va dissenyar l’arquitecte Edmond Douillet, vol representar com l’escriptor sorgeix de la terra amb mig cos impulsant-se cap al cel. L’escultura es titula “Vers l’immortalité et l’éternelle jeunesse”, cap a la immortalitat i l’eterna joventut.

1876 El Vendrell – 1973 San Juan (96 anys)

Per què se’l coneix?: Pau Casals i Defilló ha estat un dels músics amb més talent del segle XX. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d’El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera més significativa dins del modernisme català.

On la podem veure? Cementiri del Vendrell (Catalunya)

Què ens explica? Es tracta del panteó familiar, que ell mateix va fer construir el 1930, i on descansa bona part de la seva família. Pau Casals morí a San Juan de Puerto Rico i el 1979 es van traslladar les seves restes al cementiri vendrellenc.

1918 Barcelona – 2010 Tavertet (91 anys)

Per què se’l coneix?: Panikkar va ser un filòsof i teòleg, amb nombroses titulacions de llicenciatures i doctorats tan diversos com Ciències Químiques, Lletres o Teologia que va dedicar la vida a investigar la filosofia i història de les religions i la cultura índia. Va ser membre i sacerdot de l’Opus Dei, però també va desenvolupar molt d’interès per l’hinduisme i el budisme, i buscava un diàleg i interculturalitat entre Orient i Occident. Panikkar deia, en referència al seu viatge a la Índia: “me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià”.

On la podem veure? Cementiri vell de Tavertet (Catalunya)

Què ens explica? El pensador va demanar que part de les seves cendres es duguessin al riu Ganges i que la resta s’enterressin a Tavertet, on va passar els darrers 25 anys de la seva vida. A la tomba hi ha una escultura en forma de lingam, que representa la deïtat hindú Xiva.

Bausen 1883 – 1916 (33 anys)

Per què se’l coneix?: La tomba de la Teresa amaga una història d’amor, el de la Teresa i el Sisco, una parella de joves de Bausen que a finals del segle XIX es van enamorar. Com que eren cosins, per casar-se havien de pagar una dispensa a l’església, però no van poder (o voler) fer-ho i van decidir anar a viure junts sense casar-se. Amb 33 anys la Teresa va emmalaltir i va morir. El mossèn del poble es va negar a donar-li sepultura al cementiri del poble i aleshores els habitants de Bausen van treballar tot un dia sencer per construir un cementiri per a ella sola.

On la podem veure? Cementiri de Teresa (Bausen. Vall d’Aran)

Què ens explica? La Teresa descansa en l’únic cementiri del país amb una única persona enterrada. Està situat al mig del bosc, prop del poble de Bausen. Està envoltat d’un mur de pedra i s’hi accedeix per una petita porta de ferro. A la tomba hi ha una inscripció on es llegeix “Recuerdo a mi amada Teresa que falleció el 10 de mayo 1916 a la edad de 33 años” i a la llosa hi diu: “A nuestra querida madre”.

1824 Barcelona – 1901 Madrid (76 anys)

Per què se’l coneix?: Víctor Balaguer Cirera, amb pseudònim Lo trobador de Montserrat, va ser un destacat escriptor romàntic i un dels impulsors del moviment de la renaixença catalana. Polític progressista, fou diputat i ministre amb el rei Amadeu. Va ser el promotor de la biblioteca-museu que avui dia porta el seu nom.

On la podem veure? Cementiri de Vilanova i la Geltrú (Catalunya)

Què ens explica? El seu sepulcre va ser projectat l’any 1905 per l’arquitecte municipal Bonaventura Pollès i Vivó, mentre que la realització de la part escultòrica va anar a càrrec d’Alfons Juyol Bach. Està format per un gran pedestal llis damunt del qual hi ha un cos de proporcions semblants, però ricament esculpit, amb arquets lobulats, cortinatges i escuts. I a la part superior veiem el sarcòfag, flanquejat per quatre mussols i decorat amb corones de llorer i les paraules Patria, Fides, Amor, lema dels Jocs Florals que Víctor Balaguer va impulsar. També hi podem llegir un epitafi, en castellà: “Sin amor para mí, lo tuve para todos”.

1854 Dublín – 1900 París (46 anys)

Per què se’l coneix?: Wilde va ser un dramaturg, poeta i novel·lista molt crític amb la societat de l’època. L’irlandès va ser molt popular durant gran part de la seva vida, fins que va ser condemnat a presó per “actes homosexuals” i quan en va sortir ningú volia publicar ni representar les seves obres. També havia editat la revista The Lady’s World, que ell va transformar en The Woman’s World, on donava veu a literatura feta per dones i a activistes a favor de la igualtat que explicaven l’opressió que patien en un món d’homes. Quan Wilde va ser repudiat, va acabar emmalaltint i morint pobre i jove.

On la podem veure? Cimitère du Père Lachaise, París (França)

Què ens explica? La tomba, dissenyada per l’escultor Jacob Epstein, va ser encarregada pel periodista Robert Ross, amant de Wilde. A la tomba hi ha un àngel o missatger alat, que originalment tenia uns genitals masculins, però que van ser censurats per les autoritats franceses en un principi i robats i desapareguts definitivament des dels anys 60. Nombrosos visitants han deixat la seva marca a la tomba, plena de missatges i petons.

1875 Sevilla – 1939 Cotlliure (63 anys)

Per què se’l coneix?: Antonio Machado és un dels autors de la literatura espanyola més reconeguts. Membre de la Generació del 98, “parlava en vers i vivia en poesia”, segons apuntava el poeta Gerardo Diego, i va escriure obres de poesia, prosa i teatre com Soledades, Campos de Castilla o La prima Fernanda. Als seus inicis, la seva obra tenia deixos modernistes, però es va anar obrint pas cap al simbolisme i romanticisme; sempre amb gran humanisme i sensibilitat cap a la natura. La mort tràgica als divuit anys de Leonor, la soriana que ell considerà l’amor de la seva vida, va perseguir sempre la seva obra. Durant la Guerra Civil Machado i la seva família fugien del franquisme però el poeta es va quedar a mig camí: a Cotlliure, després d’un llarg recorregut, Machado mor amb uns versos a la butxaca: “Estos días azules y este sol de la infancia”.

On la podem veure? Cementiri de Cotlliure (França)

Què ens explica? El poeta va ser enterrat a Cotlliure mateix, a una tomba que una veïna va cedir a la família. Tres dies després de la mort del poeta l’acompanyava la seva mare, quan complia vuitanta-tres anys. La tomba és avui un símbol de l’exili republicà. “Late, corazón… No todo/se lo ha tragado la tierra”.

1943 Melbourne (Florida) – 1971 París (27 anys)

Per què se’l coneix?: Jim Morrison va ser un artista polifacètic: cantant, escriptor i poeta, conegut per ser vocalista i líder carismàtic del grup The Doors. Els excessos amb l’alcohol i les drogues van fer-lo protagonitzar nombrosos escàndols fins que, finalment, es va retirar i va marxar a viure a París. Amb una salut molt delicada, el 3 de juliol la seva companya el va trobar mort a la banyera. Oficialment va morir d’un atac de cor, tot i que, com tota rockstar, la seva mort no està exempta de misteri i teories, amb la de la sobredosi com la més reeixida.

On la podem veure? Cimetière du Père-Lachaise, París (França)

Què ens explica? El cementiri històric de Père-Lachaise és un dels atractius turístics de París  perquè, a més de Morrison, hi estan enterrats Balzac, Bizet, Maria Callas, Chopin, Molière o Edith Piaf. Durant anys la tomba de Morrison, que és la més concorreguda, no va estar assenyalada de cap manera, fins que als anys 90 s’hi va instal·lar la placa amb la inscripció en grec “Contra el dimoni dins de tu mateix”.