Trobem la quadra i torre de Miralpeix en documents del segle XI. L’any 1057 el bisbe de Barcelona i la família de Mir Geribert donen a Arnau Arluví la torre que anomenen Miralpeix, que està inhabitable, situada al terme del castell de Ribes, a la vora de la mar. Els senyors d’aquesta torre, masia i quadra es cognominaran Miralpeix. Raimon de Miralpeix dicta testament l’any 1175.
El 1271 el terme amb les terres de Miralpeix pertanyien als nobles de Ribes. Galcerà de Ribes, com a senyor del terme, el 1339 concedí a Bernat de Miralpeix el permís de residir amb la seva família al castell, tot i que havien de ser vassalls de Galcerà com a senyor feudal. Pere de Miralpeix es casà el 1351 amb Elisenda, filla del cavaller Jaume de Montoliu. El seu fill, Jaume de Miralpeix, prestà homenatge i feu jurament de fidelitat al cavaller Berenguer de Ribes, tot i residir al castell el 1361. El 1369, Constança i el seu marit, el cavaller Jaume de Miralpeix, eren senyors del castell i de la quadra de Gallifa, situada al terme de Vilanova de Cubelles, un altre espai d’origen medieval.
El fill de Jaume i Constança, Berenguer de Miralpeix, s’uní amb matrimoni amb Blanca, filla de Bernat de Palafolls, i li fou donada la possessió de la fortalesa o castell de Miralpeix com a dot l’any 1383. La mare de Blanca es casà en segones núpcies amb el cavaller Francesc de Montbui. La fortalesa passà a mans dels Montbui.
Durant diferents anys del segle XIV, en la documentació surt el mercader Pere Gibert de Miralpeix. Ell i el seu llinatge eren originaris de l’esmentada fortalesa. Va viure a Vilanova de Cubelles. Es casà amb Elisenda, filla de Guillem Gual, del mas de la Riba, situat al terme de Santa Margarida i els Monjos. Al cap de poc temps es quedà vidu. El seu fill va ser el mercader Raimon Gibert, que va viure a Calafell. Un altre fill, Pere Gibert, germà de Raimon, va viure al carrer dels Ferrers de Vilafranca el 1433. L’any 1489 encara el fill d’aquest s’anomenava Joan Gibert de Miralpeix.
Actualment les poques restes que queden són probablement d’una reconstrucció posterior que es devia fer el segle XIV, ja que bona part va ser destruïda l’any 1190 en una lluita entre Ponç de Ribes i Gombau de Miralpeix d’una banda i Berenguer de Castellet i Eimeric d’Espitlles de l’altra, tots nobles i senyors d’altres espais del Penedès.
