Massa dies ja, mentre prepares el cafè del matí, sents la notícia a la ràdio d’una altra agressió sexual, d’una altra violació, i fas un glop del cafè ben calent i el primer que et ve al cap és “On anava aquesta noia sola?”. Immediatament et respons “A casa”. Tornava a casa. És igual l’hora, la manera, les condicions en què ho feia.
Prou de culpabilitzar, prou de culpabilitzar-nos. La pregunta que hem de fer-nos és què feien ells allí, a aquelles hores, què havien begut o consumit, qui els ha educat i protegit perquè creguin que tenen el dret a l’ús i l’abús del cos d’una dona. Ells són els culpables, ells són els agressors, ells són els violadors. Ells són els que destrossen la salut física i mental de les dones agredides i del seu entorn familiar. Ells han de sentir que la societat els acusa, els rebutja, i això ho han de fer principalment els seus pares, amics, companys, el seu entorn més proper. Els altres ells són els que han de denunciar aquestes actituds incomprensibles.
Perquè nosaltres, les dones, juntes ho denunciarem, treballarem per canviar-ho, estarem al costat de les víctimes, no defallirem. Però si els altres ells, junts, no treballen per eliminar aquesta xacra, els culpables seguiran sentint-se impunes. Cal que siguin els altres ells els que surtin més a denunciar i a cridar al carrer, a protestar, a no fer-los costat. Nosaltres ja hi som. Us hi esperem!
Mònica Mayor i Puig
Secretaria Feminismes Regional ERC Penedès
Sense seguretat no hi ha llibertad