Parlar català

Les envestides dels tribunals contra l’ús del català a l’escola no són cap novetat. De fet, formen part de la campanya coordinada contra tot el que faci tuf de catalanitat. Perquè amb l’objectiu d’espanyolitzar Catalunya, tot s’hi val. Que pugui ser en perjudici dels infants, tant se val.

En aquest cas, el Suprem, que com tothom sap està format per sociolingüistes de primera línia, ha rebutjat el recurs presentat pel Govern de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà. La part positiva, però que té data de caducitat, és que ara per ara no s’aplicarà perquè ho ha de decidir el govern de l’Estat, i aquest necessita els vots d’Esquerra per tirar endavant el pressupost. Però també sabem que els acords entre partits sempre pengen d’un fil molt prim i que tard o d’hora hi haurà una nova conjuntura que farà que la sentència s’apliqui… amb entusiasme. Mani qui mani a Madrid.

Què comportaria aplicar aquesta sentència? Doncs, per una banda, implicaria que als indrets on realment hi ha immersió lingüística, que cada vegada són menys, els infants castellanoparlants o amb altres llengües familiars tinguessin menys exposició al català i, per tant, se’ls fes més difícil d’aprendre’l. Si a totes les feines s’exigís el seu coneixement i ús, ja es basquejarien igualment per dominar-lo, però com que no és així, tal com apunta la lingüista Carme Junyent, que els infants no coneguin el català és un primer pas cap a la seva lenta extinció. Si no s’hi fa res al respecte.

Val a dir, però, que hi ha molts municipis a Catalunya –cada vegada més– on ni de lluny es fa el 75% de les classes en català. I si en aquests llocs es complís aquesta quota absurda, ara possiblement el coneixement –que no l’ús– de la llengua pròpia de Catalunya seria molt superior.

D’altra banda, als ínclits jutges del TSJC i del TS tant se’ls en dona que estigui més que demostrat que els catalans acaben l’escolarització amb ple coneixement i domini del castellà, i amb notes equiparables a les de qualsevol altre lloc de la geografia monolingüe peninsular. Perquè al capdavall, el seu objectiu no és que es conegui millor el castellà. El que els molesta és que es parli català. No poden capir que és la nostra manera de ser al món. Persistirem!