Vacunació infantil

Un parell de setmanes després que l’Agència Europea de Medicaments autoritzés la vacunació infantil contra la covid-19, en aquest cas la Pfeizer, ara ha estat la Comissió de Salut Pública estatal, on hi ha totes les conselleries de salut, entre elles la de la Generalitat, la que ha donat el seu aval a vacunar la població infantil. I tot sembla indicar que, un cop presa la decisió, serà ràpid. Ho faran, esclar, amb l’autorització familiar, i se’ls injectarà una tercera part de la quantitat rebuda pels adults, en dues dosis diferents separades per vuit setmanes.

Després del desconcert inicial amb l’actual pandèmia, en què ningú sabia com agafar-se-la, com combatre-la, com posar-hi remei, en general les coses s’han fet bé. Es va començar la vacunació amb la gent gran, la primera que s’havia de protegir perquè era el segment més vulnerable, i es va anar baixant d’edat. Després van venir el jovent, fins als 12 anys. Laboratoris de tot el món han estat testant, fent assajos de tota mena, comprovant-ne la seguretat, etc. Ara, com que s’ha comprovat que amb el pas del temps perd efectivitat, s’ha tornat a vacunar amb una tercera dosi, de reforç, els col·lectius de més edat. I quedaven pendents els més menuts. Des de fa unes quantes setmanes (de fet, des que va començar el curs), hi ha una allau de casos positius a les escoles. No tenen una afectació per a la seva salut important, normalment són asimptomàtics, però amb tan sols un cas, tota la classe confinada. N’hi ha hagut moltes. Algunes, fins i tot, han estat a punt de tancar.

En aquests moments hi ha, segons dades del Departament de Salut, un 77,40% de la població vacunada amb la pauta completa. Hi ha tres baules febles: els negacionistes, que cada vegada són menys (fins i tot, s’ha donat el cas d’un dels abanderats antivacunes d’Itàlia que, després d’encomanar-se i passar-les magres, ha passat a recomanar a tothom que se la posi); la mainada, que a partir de la setmana que ve podran immunitzar-se; i ens quedarà pendent el gruix de països del món que no tenen recursos, que no tenen accés a les vacunes, i que necessiten la solidaritat mundial per sortir-se’n. Que hagi aparegut la variant òmicron a Sud-àfrica no és casualitat. Podia haver aparegut a qualsevol país africà. I mentre la vacunació no sigui universal, després de la delta i l’òmicron, aniran apareixent èpsilon, gamma, kappa i tot l’abecedari grec. De camí fins a arribar a l’omega només n’hi ha un.