Molt bo el globus sonda de la prohibició de fumar dins dels cotxes. Tampoc s’ha de manipular el mòbil ni les pantalles tàctils multimèdia a mig metre del volant. No en farà cas ni God. Encara em fa més gràcia la prohibició de fumar a l’entrada dels edificis oficials on hi ha tràfic de persones que entren i surten per treballar, tramitar o visitar-se. Tip de barallar-me amb els companys fumadors i amb la cap del comitè de salut, mentrestant va arribar la prohibició de fumar en interiors. Pagant el contribuent, es permet sortir a fumar a l’entrada de l’edifici. Baixen en grupets, diverses vegades al dia. Bromes, xerrameca i xafarderies, desenfadadament a la vista de tothom, inclosos els seus caps. Quan passeu per davant d’aquests edificis
ho veureu. Personal que ja tenen certs privilegis, com la conciliació familiar, control horari flexible, etc. Amb permís per sortir a esmorzar vint minuts a mig matí, molts surten de passeig i compres mitja hora o més. En realitat, l’entrepà se’l porten de casa i se’l mengen al lloc de treball. A més, són edificis amb màquines de cafè, autoservei vending i, moltes vegades, cafeteria restaurant. Als no fumadors els toca agafar telèfons i fer la feina dels absents. Si tens la sort de treballar en un d’aquests llocs, surt a compte ser fumador o fer-ho veure. Vicis autodestructius i picaresca.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
