Acabem l’any amb els índexs de contagis disparats com no ho havien estat mai. Els anglesos, amb el seu humor negre tan característic, del twenty-two en diuen twenty too, és a dir, tornem al 2020. Anem enrere. Qui es pensi que amb les vacunes ja fem el fet, es va adonar a l’estiu que no n’hi ha prou, i ara ho pot confirmar. Mig món encara no té cap dosi posada i d’allà venen les noves variants. I tornen les restriccions, torna la mascareta al carrer, la limitació d’usos d’espais comunitaris, els carrers buits de nit, etc. etc. I encaixem amb esportivitat, perquè ja no ve d’una, les noves limitacions a les llibertats individuals i col·lectives.
Aquesta onada passarà, com ja va passar la delta, però en vindran altres. I ja ens anem malacostumant a conviure-hi, ves quin remei. Mala manera d’encarar l’entrada a un any nou, oi? Des de La Fura, com fem sovint per aquestes dates, us oferim un Tema de la Setmana orientat a la lectura. Perquè enmig de la foscor, de les clausures imposades, llegir pot ser una finestra d’obertura al món. En aquesta ocasió fem un viatge en el temps, a les arrels de la cultura catalana, quan aquesta encara s’estava forjant. Llegir clàssics no és fàcil, cal molta força de voluntat perquè pot ser complicat d’entendre la llengua antiga. Hi ha, tanmateix, versions en català actual que ens poden acostar de manera més panera als fonaments de la nostra cultura. En aquest reportatge us fem una pinzellada dels autors considerats com el bo i millor de la literatura catalana medieval, que van des de les Cròniques dels quatre reis, que ens traslladen a la història del nostre país, fins a les darreres novel·les de cavalleries, plenes d’aventures i desventures, amoroses i de lluites heroiques.
El 2021 fineix avui, el 2022 ens dona la benvinguda. I convé trobar refugi en alguna cosa de profit, a l’espera que aquest any nou ens apropi a la salut col·lectiva, també a la personal, i puguem recuperar bastant més l’antiga normalitat, la de debò, que és la que fa més mereixedora viure la vida. No podem acabar aquest darrer editorial de l’any de cap altra manera que amb un missatge d’esperança, talment com John Lennon i Yoko Ono somiaven en un món millor, en el seu Imagine de fa cinquanta anys. Imaginem un món millor i entre tots, entre totes, fem-lo possible. Feliç 2022.
