La preocupació pel futur que viuran els joves d’avui en dia és un tema cada vegada més estès dins la societat. És veritat que durant els darrers anys hi ha hagut canvis notables dins la forma de viure, i és que als joves ens espera una vida bastant diferent comparada amb la que viuen els nostres pares. La piràmide demogràfica està invertida; això no és casualitat, evidentment, i és que tot s’ha endarrerit. Actualment, la formació a la qual pot accedir la població no és, ni de prop, semblant a la que hi havia uns anys enrere; això vol dir que el jovent passa gran part de la seva vida estudiant i formant-se per tenir un bon futur. Bé, la majoria del jovent.
El problema ve quan les empreses demanen experiència, però també exigeixen una bona formació, tot i que en el millor dels casos, i si tens sort, et fan un contracte temporal. Aquesta sí que és bona: estabilitat, què és això? Els contractes indefinits de què gaudeixen els nostres pares han desaparegut. Evidentment, ni pensar independitzar-se, casar-se o tenir fills, quan te’n vols adonar ja t’ha passat l’arròs. Ens podem permetre començar a viure als 30 anys? O potser és una mica tard?
Marta Nin Muñoz
El Vendrell
Com a la peli “El Graduado”. algú li diu a cau d’orella: “plàstics”…
Jo et dic: “Formació Professional”… i a treballar amb contracte ferm. No és obligatori anar a la “uni”.