Fa tres mesos que l’empresa tèxtil Esturion, de Sant Joan de Mediona, va declarar-se en suspensió de pagaments i va anunciar el seu tancament. I fa tres mesos que els seus 10 treballadors no cobren, tot i haver d’anar cada dia puntualment al seu lloc de feina. Davant d’això, i de la impossibilitat d’arribar a cap acord amb la propietat, la plantilla denuncia sentir-se “abandonada” per l’empresa mare, Naulover, situada al mateix poble i dedicada a la moda tèxtil femenina. De fet, els treballadors insisteixen que Esturion i Naulover eren, a la pràctica, la mateixa empresa i per això, des de fa tres mesos lluiten per demostrar-ho i perquè l’ERO que la companyia ha presentat sigui declarat nul.
Tres mesos de braços plegats
El 23 de març la direcció d’Esturion els va notificar als treballadors que havia presentat un ERO d’extinció i que, per tant, tancava. Des d’aleshores, que tots deu van cada dia al seu lloc de feina veient passar les hores de braços plegats davant les màquines parades i esperant que el jutge resolgui i els autoritzi -o no- a marxar a casa. “L’última nòmina la vam tenir al febrer i ara mateix ens trobem que podem buscar feina, però no podem començar a treballar”, expliquen.
L’empresa ha al·legat pèrdues continuades per presentar l’ERO i amb aquesta decisió deixa sense feina 10 treballadors amb antiguitats superiors, en tots els casos, als 25 anys. “Des del 2020 que hem tingut ERTO’s cada any, hem ajupit el cap davant de totes les condicions de treball que ens han imposat, però malgrat tot, l’empresa ens ha abandonat”, insisteixen. La plantilla es queixa que en cap moment l’administradora de la companyia s’ha avingut a negociar i no els ha ofert cap alternativa: “Només quedem deu persones i tres estan a punt de jubilar-se. Amb una mica de voluntat l’empresa ens hauria pogut oferir algun incentiu per plegar o, com a mínim indemnitzar-nos, però han tirat pel dret. No volen pagar”, es lamenten.
A hores d’ara ja s’han celebrat les quatre reunions de conciliació que fixa la llei i, com que no hi ha hagut acord, el que esperen els treballadors d’Esturión és que el jutge resolgui si l’ERO és o no pertinent. Ells defensen aferrissadament que no ho és i addueixen que Esturión i Naulover són el mateix i que comparteixen, a banda dels propietaris, bona part de l’estructura: “Tenen la mateixa administradora, el mateix director financer, el departament de recursos humans és el de Naulover i durant anys els treballadors han anat passant d’una empresa a l’altra segons els ha convingut. Fins i tot per demanar vacances o permisos els hem hagut de demanar allà”, expliquen.
La nau d’Esturión es va construir l’any 1993 i durant tots aquests anys, segons els treballadors, s’ha dedicat a teixir per un únic client: Naulover. És per això que la plantilla defensa que més que una empresa, Esturion ha funcionat com una secció de la companyia mare. Amb tots aquests arguments els ja extreballadors d’aquesta fàbrica esperen que l’ERO no prosperi i que es resolgui aviat, ja que la darrera nòmina la van tenir el mes de febrer i FOGASA (Fons de Garantia Salarial) només cobreix quatre salaris.
