Només mascareta caducada i penjant? I la distància social? I la vacuna obligatòria? La responsabilitat personal no existeix quan la gent està deprimida o excitada, com els de la festa i l’oci nocturn dopats. Un codi QR en una pantalleta o una fotocòpia dubtosa de la prova d’antígens, verificats amb displicència, no són escuts tallafocs per a tercers. Per mi, que es fotin els infractors. El consumisme compulsiu i la festa seran el camí directe a urgències dels col·lapsats CAP, hospitals, UCI i tanatoris, contagiant el personal sanitari. Sense seguretat no hi ha salut ni llibertat.
Quant a la protecció del català, crec que l’endogàmic Institut d’Estudis Catalans té molta responsabilitat autodestructiva. Cada vegada més, amb l’argument de l’ús al carrer, autoritza paraules i expressions espanyoles que doblen i multipliquen el gruix dels vocabularis catalans clàssics, els bons, els d’en Coromines i Pompeu. Tenim la sort que vam heretar les primeres edicions, fins i tot de l’IEC, l’Enciclopèdia Catalana, el Costumari Català i uns quants més. Quina diferència! Jo no estic a l’altura, soc de ciències i escolaritzat en espanyol durant el franquisme. Faig el que puc.
Català + espanyol = catanyol i regressió. No abaixem la guàrdia.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
