Escric a cop calent. M’acabo d’assabentar de la mort, del traspàs de l’Esther Ponsa. Al cel sia. Bona amiga, de sempre. Bona persona sempre. Companya des dels temps de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Nacionalista de pedra picada. Independentista catalana irreductible. Catalunya Lliure i progrés social, indestriables sempre.
Esther, sempre amb el Jordi, i els fills Oriol i Montserrat. Cristiana de fe, catòlica, estimava l’Església i la volia catalana i al servei del país, al servei del poble.
L’Esther riallera, confident, lleial. Sempre recordaré els bons moments, la festa major de l’any passat i els dinars junts. Hem perdut una líder catalanista. El cel ha guanyat un àngel.
Raimon Gusi Amigó
Vilafranca del Penedès
