La Comissió Europea està començant a preparar el terreny per allargar la vida a dues fonts d’energia nocives per al planeta i per a la salut humana, com són el gas i la nuclear. Diu que són necessàries en la transició energètica per combatre el canvi climàtic. D’acord. És evident que d’avui per avui no es poden tancar de cop les plantes existents sense haver creat una alternativa. El problema és que el que plantegen ara els dirigents de la Unió Europea és cotinuar subvencionant, amb fons públics, la construcció de noves centrals nuclears fins al 2045 i de plantes extractores de gas fins al 2030, és a dir, preveuen anar fent servir aquestes dues fonts energètiques al llarg de tot el segle. I és clar que com que els diners són finits, invertir-ne en aquests dos sectors equival a destinar-ne menys a les fonts més netes, com l’eòlica o la fotovoltaica, entre altres.
Ben segur que els potents lobbies amb despatx a Brussel·les, a sou de les multinacionals energètiques, no paren de matar el cuc de l’orella als mandataris europeus, de presentar informes i més informes per convèncer-los de les bondats de continuar cremant gas, carbó, petroli i per construir nuclears. Però que no ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa. Encara que transitar d’energies contaminants a verdes no sigui ràpid ni senzill, i menys amb el consumisme creixent i imparable actual, els recursos públics han d’anar tots destinats a sanar la Terra i a fer-ho de pressa.
D’altra banda, també és cert que l’energia atòmica és la més neta que hi ha. Però hi ha dos factors essencials per descartar-la. El primer, la seguretat. Que ho expliquin als veïns de Txernòbil o de Fukushima. D’accidents, sempre n’hi pot haver. O fins i tot d’atemptats. I el perill és molt gran. Qui vol viure a l’ombra d’un reactor? I el segon, no sabem què fer-ne dels residus que generen, que duren milers d’anys. No podem anar convertint el subsol de la Terra en un abocador de residus nuclears in saecula saeculorum.
El problema, en aquest sentit, és que no hi ha consens. Els assessors de la Comissió Europea estan arrenglerats amb científics i ecologistes. Però el poder econòmic mundial i els seus tentacles són reticents a perdre-hi diners. I així, l’avanç és tan lent que esdevé insuficient. A més a més, quin sentit té que aquí es tanquin centrals nuclears, si el nostre veí del nord té una cinquantena de reactors actius i encara en projecta més? El problema és global.
