La primera referència de l’existència d’un palau a Vilafranca és del 1209, tot i que aquesta referència no situa de manera concreta el lloc on es troba, ni fa una referència explícita a l’edifici que actualment ocupa l’edifici del Vinseum, a tocar del que havia estat el call jueu.
L’any 1236, el rei Jaume I cedí l’edifici de l’actual Vinseum a Fructià de Palau, amb l’obligació d’allotjar el rei i els seus successors sempre que hi fossin de pas. Va manar l’obligació de tenir sempre preparades dues-centes escudelles, catorze vasos de fusta i quatre llits per al servei del rei. L’11 de novembre de 1285 mor a les dependències del palau el rei Pere II de Catalunya i III d’Aragó, conegut com “el Gran”, al qual van assistir (entre altres) el guardià del convent de Sant Francesc i l’abat de Santes Creus, on el rei va voler ser enterrat. En un document del 1290 (cinc anys després de la mort del rei), el seu primer fill, Alfons el Lliberal, ordena al seu tresorer Arnau Sa Bastida que faci construir una capella dins del palau en honor a Sant Bernat.
El monestir de Santes Creus a partir de l’any 1305 tenia una casa que formava part del palau reial, situada al carrer actual de Sant Bernat. L’any 1308 el palau fou adquirit pel monestir de Santes Creus, que el convertí en procuradoria de l’orde cistercenc a Vilafranca. Hi residiren monjos que cobraven les rendes de les nombroses terres i propietats que posseïa l’orde al Penedès. En l’esmentada construcció l’encarregat era el clergue Pere Dalmau. Per al pagament de les despeses de construcció ordenà fer servir vint mil quarteres de forment i trenta d’ordi de les rendes reials que cobrava dins del terme de Vilafranca.
L’advocat Guillem de Palau (familiar de Fructià de Palau) el 1387 feu donació de la custòdia del palau a Joan Mercer (també advocat). Estava casat amb Ferrerona, filla de Guillem de Palau. El 1462 la reina Joana confirmà Eleonor, muller del mercader Joan Babau, filla de Joan Mercer, com a hereva de la custòdia del palau reial de Vilafranca i la deslliurà de pagar qualsevol servei i exacció, ni reial ni municipal.
Els Babau van ser propietaris de l’anomenat palau Baltà o Babau, per raó d’herències familiars. Les històries d’aquests dos palaus, el reial i el Baltà, acostumen a confondre’s. La realitat és a tots dos hi va haver famílies dels Babau.
Bona tarda , jo soc filla de Vilafranca del Penedès , vaig neixa a la Plaça Constitució n 50 , quan els meu pares varen fer una reforma a la casa i varen trobar una finestra de pedra gòtica però com que no tenien coneixement de la importància arqueològica la varen tornat a tapar . La finestra es trovaba a la part interior de la casa tocan a cal Mascaró .
Bona tarda Josefa. Una llàstima que es vagi tapar la finestra, Molt probablement era una finestra que devia formar part de l’edificii del costat,, la casa dels nobles Espuny. Edifici actualment bastant deteriorat, que té molta història. Gràcies pel teu comentari. Ja es va fer un catàleg de conservació d’edificis , un d’ells és aquest dels Espuny . Veure’m que li passarà. No sóc gaire optimista en quant a la conservació d’algunes parts de l’edifici o en la seva totalitat.
De totes maneres el que sigui una finestra gòtica podria haver estat agafada del castell de Vilafranca que estava situat al davant i els Espuny la van posar en el seu edifici,. Caldria investigar-ho bé i tropbar .la.
Repeteixo, gràcies pel comentari.