L’últim soviètic

Ahir dijous ens llevàvem amb una guerra a Europa, que se sap com comença però encara és d’hora per endevinar l’abast que pot arribar a tenir. La Rússia de Putin va iniciar el 2014 la reconquesta soviètica amb la península de Crimea, talment com el 1939 els nazis van començar la seva ofensiva internacional amb els Sudets txecs. I tot el món occidental va mirar cap a l’altra banda, amb l’esperança que sacrificant aquella petita franja germanòfona es contindrien les vel·leïtats expansionistes alemanyes. No cal entrar en detalls de com va acabar tot plegat.

Després de Crimea, Rússia ha posat el focus en Ucraïna, i si els més optimistes es pensaven que en tindria prou amb el Donbass, les regions russòfones més properes a Rússia, el primer dia d’ofensiva militar ja ha deixat clar que no, Putin vol el tall gros, vol Ucraïna. Perquè en el seu imaginari, Ucraïna forma part de la Gran Rússia i mai n’hauria hagut de marxar. El magnat rus considera que el desmembrament soviètic de principis dels 90 va ser un error històric que ell vol corregir.

Què hi pot fer Occident, davant d’aquest atac militar amb tota regla? Laissez faire o contraatacar? Pregunta de difícil resposta. Abandonar la gent d’Ucraïna a la seva sort (i tal vegada després vindran els països bàltics, o aneu a saber qui; sempre, esclar, amb l’argument cínic de protegir la població) o començar la Tercera Guerra Mundial, a la qual semblava que no arribaríem mai?

Una guerra no la vol ningú. Una guerra és un error històric. En una guerra moren persones, mor població civil, i molta gent que la sobreviu la pateix durant anys, dècades, de vegades generacions senceres. A més, cal tenir present que Rússia és un país molt militaritzat, carregat d’armes nuclears que, en mans d’un boig, aneu a saber si és capaç de fer-la servir. Dependrà de si el tsar del segle XXI creu que hi té res a guanyar, o de si hi té res a perdre prement el botó vermell. La seva economia ja està prou depauperada, la població –molta– viu en la misèria. I el mascle alfa necessita trofeus per amagar la seva incapacitat per revertir-ho. La pregunta és, doncs, quin preu –el preu de quines llibertats– estem disposats a pagar?