Mentre se succeeixen les manifestacions de suport a la població ucraïnesa, s’activen les xarxes de solidaritat amb les persones d’aquell país que s’han trobat “exiliades” sisplau per força, i els països veïns acullen centenars de milers de refugiats (dones i infants, ja que els homes estan mobilitzats a l’exèrcit), Rússia avança en la seva invasió, que està trobant una resistència numantina encomiable, que no s’esperava. Si l’avanç és lent o ràpid, dependrà dels ulls amb què es miri. En qualsevol cas, és devastador per q la gent d’aquell país, perquè hi ha morts, ferits, destrucció, misèria, por, famílies trencades i un futur incert però negre, molt negre, tant si guanyen uns com els altres. Perquè el que és segur és que en una guerra no hi guanya ningú, hi perd tothom. Ucraïna segur.
Una de les coses més perilloses és que Putin no es pot permetre perdre. Li va l’honor, l’orgull. És una qüestió testosterònica. Els terrenys conquerits per ara són escassos, però significatius. El Donbass industrial, que teòricament era el seu objectiu i que té la població més alta de parla russa (però que això no vol dir que beneeixi la invasió); el nord de Crimea; i també algunes franges septentrionals, incloent-hi Txernòbil i la segona ciutat d’Ucraïna, Khàrkiv; a més, es troba a les portes de la capital, Kíev, que bombardeja cada dia. Caldrà veure si realment l’objectiu del sàtrapa rus, amb l’ajut del seu titella bielorús, és ocupar tot el país, com diuen, o bé es conformarà amb una part si la resistència local, amb el suport indirecte del món occidental, aguanta l’envestida.
Un dels elements més preocupants és que torna la dialèctica de la guerra freda (ara calenta) sobre l’ús d’armes nuclears. Pel que pugui ser, el capitost rus ja ha advertit Suècia i Finlàndia que no tolerarà el seu ingrés a l’OTAN perquè no vol soldats nord-americans al costat de casa. Curiosa manera d’entendre la independència. I els recorda que té armes nuclears. De fet, Rússia en té moltes, per arrasar la població de tot el planeta diverses vegades, si s’ho proposés; i els Estats Units també. Usar-ne és irracional, però quina mena de raciocini pot conduir algú a provocar una catàstrofe com l’actual d’Ucraïna?
Perdonim, és irracionalitat de Putin i els seus.