Els comerciants de la part alta de la rambla Samà i carrers perpendiculars han desenterrat la destral de guerra contra la supressió de totes les places d’aparcament d’aquest eix comercial. Dilluns es va convocar una reunió de botiguers, tots molt enfadats amb la decisió municipal ja que asseguren que els està afectant la butxaca, i creuen que si no es reverteix aviat, n’hi haurà que hauran de tancar. Asseguren que si la clientela no pot accedir a les botigues amb cotxe, se’n van a altres bandes a fer les seves compres. Si no hi ha una reacció ràpida de l’Ajuntament, hi haurà mobilitzacions.
Al local de l’artista Lluís Amaré al carrer Jardí no hi cabia ni una agulla dilluns al vespre (n’eren més de trenta), en la reunió de comerciants convocada per Manuel Vera. Vera va ser qui va dur la veu campant. D’entrada, es preguntà on era la participació ciutadana que el Pla de Mobilitat estipula que cal fer. També va constatar que al pla, l’Ajuntament no considera la rambla Samà com a eix comercial; en canvi, sí que tenen aquesta consideració llocs com el carrer de l’Aigua: “el pla de mobilitat defineix els eixos comercials dels anys 60, i obvia la rambla Samà, hi ha un cert menyspreu”. Considera que el fet de tenir aquesta qualificació afavoriria que es tingués en compte per a campanyes comercials, actes esportius, de la Fira de Novembre… en fi, accions que portessin gent –possibles clients– cap a la rambla Samà.
Radiografia comercial
Després d’aquesta exposició inicial, Vera va exposar un seguit d’estimacions sobre el perjudici que els causa la supressió de totes les places d’aparcament de la rambla Samà, sense cap compensació. A l’eix i primers trams dels carrers perpendiculars hi ha 221 locals comercials, amb tan sols el 9% dels metres quadrats totals tancats. La mitjana és de 55 m2, que donen feina a 550 persones a temps complet, generen unes vendes de 62 milions d’euros a l’any amb 2,2 milions d’accions de venda i un tiquet mitjà de 28,3 euros. Si el 50% dels vehicles que hi aparcaven era per fer una compra, hi havia un 80% d’ocupació de la zona blava i cada plaça l’ocupava vuit vehicles al dia, s’haurien perdut 224 places diàries de gent que hi feia compres, el que equival a 6.300 euros de pèrdues diàries, o 2,3 milions a l’any (10.400 euros de mitjana per establiment). “En alguns casos, això és tancar”, va sentenciar Vera.
Recollida de firmes
A partir d’aquí es va començar a debatre què fer per revertir-ho, que és el seu objectiu. De propostes, n’hi ha moltes sobre la taula. La primera serà demanar una reunió amb l’alcaldessa Olga Arnau. Si no hi ha reacció, es mobilitzaran, amb accions a determinar, que poden anar de la recollida de firmes (es començarà a fer d’immediat entre la clientela), a la penjada de pancartes o al tall diari del carrer per torns. També faran reclamació al Síndic de Greuges.
Entre les propostes paral·leles a tornar l’estacionament a la rambla Samà hi ha crear espais polivalents (zones de càrrega/descàrrega i de recollida de compres amb un temps limitat); subvencionar-los l’IBI i la brossa durant deu anys; millorar la il·luminació; més cadència de pas del bus urbà (“si cal aparcar als pàrquings dissuasius, que passi el bus cada tres o quatre minuts i que el tiquet d’aparcament serveixi per al bus”); recuperar el mercadet dels dissabtes, que els portava públic; millorar la neteja viària (“tots hem d’escombrar la nostra vorera, si no, tota la porqueria entra a dins”); o crear hubs logístics a la perifèria de la ciutat per tal que els camions no hagin d’entrar els fins al centre.
Entre les frases que van deixar anar els comerciants durant la reunió hi havia “si no hi ha aparcament, no puc aconseguir que la gent vingui”, “d’aquí a res, ja no serem una capital comercial, no perquè no vulguem, perquè ells no volen” o, en relació al carril bici, “el que va a comprar no va en bici, no és pràctic”, suggerint que l’Ajuntament l’hauria d’haver pintat a Josep Coroleu o a algun altre vial que no sigui comercial.
Tot Vilanova, igual
A la reunió hi havia estat convocat el regidor socialista Juan Luis Ruiz, que és també veí de la rambla Samà. Convidat a parlar, el cap de l’oposició va dir que “el que s’ha fet a la rambla Samà no té cap sentit”, no té sentit eliminar dues artèries com són la rambla Samà i la ronda Ibèrica”, i menys sense haver fet una llarga consulta i debat amb les associacions veïnals, de comerciants, etc. Ruiz els av dir que cap pla de mobilitat preveu el que s’ha fet, que és una decisió política del govern actual, aprovada per Junta de Govern, “i el problema és que no s’acaba aquí, s’han demanat tres milions d’euros als fons Next Generation per fer això a quasi tot Vilanova, el centre està tot col·lapsat i l’únic lloc per on es podrà creuar la rambla serà per la carretera general”. Ruiz els va vaticinar que “a curt termini, no ho tiraran enrere”.