Les notícies dels darrers dies ens mostren que l’acció humana no té límits a l’hora de perjudicar el seu entorn de referència. Repassem-ne unes quantes.
Cada dia és més a prop la imposició judicial del 25% de classes en castellà a les escoles de Catalunya. El TSJC ha donat quinze dies per aplicar-ho, en una època en què tots els estudis constaten el ràpid retrocés de l’ús social del català. El tribunal ensuma sang i vol acabar de posar el peu al coll a una llengua debilitada, que sempre li ha fet nosa a l’Espanya canyí perquè marca diferències amb la uniformitat per la qual sospira. Una imposició que res té a veure amb la protecció del castellà, sinó amb la voluntat d’arraconar la llengua pròpia de Catalunya.
En paral·lel, el cas de l’espionatge als líders independentistes catalans continua causant estupor. El govern ha fulminat la directora del CNI –necessitava una cap de turc–, però no per haver tractat l’independentisme de terrorista (el programa Pegasus és per espiar terroristes), sinó perquè l’han enxampat in fraganti. Això, una bona espia, no s’ho pot permetre. Així doncs, al mal temps, bona cara: una directora nova, i que vagi més amb compte amb la feina encomanada; la mateixa que tenia Paz Esteban.
I és que, mani qui mani a Madrid, en qüestions d’unitat d’Espanya i d’anar contra l’independentisme no triguen mai ni cinc segons a posar-se d’acord, més enllà de fer quatre escarafalls. Perquè, en el fons, volen el mateix. Les comparatives amb Catalunya són doloroses. Ens hem d’empassar també aquest gripau? Ja frisem perquè ens donin garanties que no tornarà a passar!
Per acabar-ho d’adobar, el tribunal inhabilita Quim Torra, per segona vegada, per no despenjar la pancarta del Palau de la Generalitat en defensa dels presos polítics i dels exiliats. Sí, segona sentència pel mateix “delicte”. Més propi de Putin que d’una democràcia. En canvi, la fiscalia anticorrupció, després de remenar cel i terra, no ha trobat cap prova dels 65 milions que l’exrei mai es va embutxacar en comissions per fer arribar l’AVE a la Meca, i arxiva el cas. Tema tancat. Pelillos a la mar (al mar Aràbic). El que sí que és de llagrimeta, pobre, és que el rei actual només hagi pogut estalviar 2,6 milions (sic) al llarg de tota la seva vida, amb sang, suor i passant-les magres. S’haurà d’estrènyer més el cinturó.
Ho viem, ho veiem, ho veiem, però poc o res fem… Què ens passa? És clar que no es poden demanar heroïcitats, però entre poc i massa, oi? Una bona reflexió com totes les que es publiquen en aquesta Editorial.