Ja trobàvem a faltar, des de la teva darrera ensopegada amb la salut, les teves iniciatives de qualsevol caire cultural o festiu a què ens tenies acostumats i ens sorprenies quasi sempre. Ara les trobarem a faltar per sempre.
Recordo, de fa uns quants anys, la trobada d’artesans i/o oficis antics que vas muntar a la plaça de l’Església del Pla; quan aquestes trobades –ara arreu i també anomenades medievals– començaven a treure el nas pels pobles de la comarca. El bufador de vidre va fer molta requesta.
Tinc molt present la teva proposta, duta a terme pel grup de recerca, de l’acte de reconeixement al Centre al darrer alcalde de la dictadura i al primer de la recuperada democràcia, per haver fet possible el retorn de l’emblemàtic local rabassaire als seus antics socis. Això és fer poble.
També cal dir que, encara que no ho sembli, no vas defugir els compromisos col·lectius i de col·laboració institucionals, com a regidor de l’Ajuntament, o socials/privats com a membre de la junta del Centre; i segur que me’n deixo.
I encara cal afegir la teva faceta més personal artística amb un bon grapat d’amics del món cultural/artístic com el Jaume Arnella i el Quimet Pla, els primers que em venen al cap entre molts altres. Ens has fet gaudir d’ells portant les seves actuacions al Pla. Ells, tots i en especial la teva família ens hem quedat orfes d’una gran persona.
Ens ha deixat l’agitador cultural del Pla del Penedès, com el va batejar un dels seus molts amics. Per mi, la persona que estimava més i més desinteressadament i altruistament el seu poble…, i estaria molt bé que així se li reconegués. Adeu-siau, Jaume!
Josep Vallès i Cuevas
El Pla del Penedès
