“El Penedès no se cierra”. Aquest era un dels crits que es van sentir a la manifestació de suport als treballadors de la cristalleria de l’Arboç. Uns treballadors que pateixen les conseqüències de la desindustrialització d’un territori com el Penedès. Una desindustrialització violenta que trenca famílies i pobles de la comarca. Una desindustrialització d’un territori que fa molts anys que espera el suport de les administracions superiors, Generalitat i Govern central, per donar resposta a un canvi estructural del sistema econòmic que té unes repercussions sobre els treballadors i les treballadores.
L’administració municipal, els catorze alcaldes i alcaldesses de la comarca, hi som, sempre hi som donant suport als nostres ciutadans. Aquest diumenge, un cop més vam voler donar suport a tots els treballadors i treballadores.
El municipalisme, l’administració més propera, sempre hem volgut defensar les necessitats del territori. Des del municipalisme es poden gestionar pobles i ciutats, però no territoris més amplis: es troba a faltar el suport de la Generalitat.
El Penedès és un territori atractiu, ben posicionat i amb unes possibilitats de creixement enormes. La seva proximitat a Barcelona determina una pressió urbanística brutal, solars d’activitat industrial que es transformen en activitat logística per donar servei a la metròpoli. Aquesta transformació d’ús urbanístic és la que també transforma el teixit productiu del Penedès.
No podem renunciar a un Penedès industrial, com tampoc a un Penedès turístic, com tampoc a un Penedès agrícola. El que no podem permetre és una metropolitització salvatge del Penedès.
Jaume Casañas
Cunit
