No és, per tant, transcendental l’etiqueta esquerra o dreta, sinó el que hi ha al darrere, i amb això sí que soc radical i clar. Les postures o les actituds egoistes i insolidàries són irresponsables i injustes i condueixen al dolor, a la frustració i a l’explosió social, a la conflictivitat, a la bullanga, a la guerra.
Em sembla una mica ridícul aquesta mena de manual de la persona d’esquerres que acabo d’expressar perquè no pretenc, ni molt menys, donar lliçons a ningú; es tracta d’una simple reflexió en veu alta.
Aleshores, si ser d’esquerres és tot això, ser de dretes és tot el contrari? És ser injust, insolidari, egoista…, fins i tot una mica neci o insensat?
Francament, no vull ser categòric en la resposta, però diria que algunes persones, unes poques, sí que ho són. Són els que realment gaudeixen d’aquests privilegis i injustícies i són partidaris de mantenir-los, però hi ha una gran massa de gent, sociològicament d’esquerres, però que es postula o que vota la dreta per confusió, per arrogància o despit, com a vot de càstig.
Per què ho fan? Bàsicament per confusió: voten “malament”, equivocats, es deixen enredar pel discurs populista de la dreta o l’extrema dreta, tiren pedres a la seva teulada i ho fan sovint cofois de la seva proesa. Ara bé, no acostumen a reconèixer-ho. També com a revenja o despit pel descontrol o les errades dels polítics “d’esquerres”, sovint més preocupats per marcar perfil propi que per solucionar problemes. I per nihilisme, una actitud cínica i pessimista que no soluciona res i que no aporta més que derrotisme, escepticisme, negacionisme… Sempre veuen el got mig buit o buit del tot.
També n’hi ha que són coherents amb la seva posició de privilegi i voten conscientment a la dreta, només faltaria!
Rafa Higueras
La Granada
