De comentaris i articles sobre el servei nefast de Rodalies se n’han vist molts, gairebé cada dia, però és un aspecte que cal reivindicar constantment per posar fi, d’una vegada per totes, a un problema que arrosseguem des de fa anys. És completament incoherent que encara es trigui el mateix temps que fa quaranta anys per arribar a la ciutat comtal. Els retards són constants, no se sap mai l’hora en què sortirà el tren i, encara menys, quan arribarà al destí. A més, cal dir que els vagons són antics, arcaics i fastigosos; sumat al fet que molts cops la megafonia no funciona i les pantalles queden fora de servei, sense indicar la pròxima parada… i ja pots mirar per la finestra, que si viatges de nit, no sabràs ni per on vas. Sembla que en comptes d’avançar i modernitzar-nos, hàgim retrocedit cinquanta anys en el temps, sense exagerar…
Per altra banda, un fet que encara agreuja més aquest assumpte són les obres entre el tram de Martorell i Castellbisbal, amb aturades contínues que poden superar els vint minuts perfectament. Però una cosa que em crea molta irritació és que ens prenguin per estúpids. La solució no és crear i perllongar un abonament gratuït per als viatgers freqüents de la pèssima xarxa ferroviària de Rodalies, sinó que el que cal és una inversió urgent per part de l’Estat per poder adaptar, de forma ràpida als nous temps, un servei públic que, actualment, sembla prehistòric.
Marc Paredes
Vilafranca del Penedès
