Ara farà tres anys va reunir-se per primera vegada, al Palau Maricel de Sitges, el col·lectiu literari del Penedès històric Mir Geribert. Per desgràcia, l’aparició de l’epidèmia de la covid va aturar per un temps l’activitat del col·lectiu. Darrerament, però, l’organització ha tornat a vitalitzar-se i ha donat com a primer fruit públic l’organització el 19 de novembre de la Primera Mostra del Llibre Penedesenc a Vilanova i la Geltrú. La Mostra compta amb la participació de les llibreries locals i les editorials Andana, de Vilafranca, i El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú, així com el Grup d’Estudis Sitgetans, l’Institut Estudis Penedesencs i el suport de l’Ajuntament local. El certament tindrà lloc a la plaça de la Vila d’aquesta ciutat i es proposa mostrar l’obra literària en tots els gèneres, des de l’històric i assagístic a la creació novel·lística, produïda per autors residents en el territori del Penedès Històric.
L’esdeveniment té un programa força atractiu, a més de les parades de les diverses llibreries de la ciutat i altres entitats col·laboradores i hi haurà, així mateix, dues sessions de presentació que ajudaran a conèixer l’obra dels autors penedesencs que des del territori es projecta arreu. Completen la jornada dues taules rodones sobre “Literatura i territori” i “Penedès i mite”. L’objectiu de la fira és donar a conèixer la riquesa literària de l’àmbit territorial de la vegueria del Penedès i els escriptors que hi resideixen. El col·lectiu Mir Geribert (el nom triat) ja és de per si una declaració d’intencions. El príncep rebel, com l’anomena Josep Tort en la seva novel·la (Andana, 2012) amb aquest mateix títol, ha nascut amb una clara voluntat de promocionar la literatura que es fa al territori i deixa ben clara en la seva presentació quina és la voluntat que anima el col·lectiu: “Ens uneix l’espai on vivim i creem i del qual volem formar part. A pesar de les moltes vicissituds històriques, el Penedès constitueix un territori on es poden trobar una història comuna, una configuració social i política conjunta, fet que ha portat a identificar-nos amb una cultura i uns costums populars compartits i actualitzats”. El Penedès, doncs, més enllà de la voluntat d’esdevenir un territori amb personalitat administrativa i política comuna, pot considerar també la possibilitat de trobar espais socials i culturals comuns. I no hi ha dubte que la literatura n’és un d’important.
