Ara que el nou propietari de Twitter ja ha dit als nord-americans bons a qui han de votar i que, per tant, no és gens descartable que d’una manera més o menys velada ens ho digui aviat als europeus, el món resta a l’expectativa de les conclusions a què arribarà el Coop27, la cimera mundial sobre la crisi climàtica de la Terra que reuneix a Egipte teòrics experts que hi poden fer molt per mitigar-ho, però que en realitat el que fan és seguir sortint per la tangent perquè les principals empreses i administracions responsables de la catàstrofe planetària que s’albira, puguin continuar fent la viu-viu, i qui dies passa, anys empeny.
L’important, al capdavall, són els comptes de resultats, i a les empreses els convé més finançar la plantació d’uns quants centenars de milers d’arbres on convingui, que de retruc servirà per blanquejar la seva imatge, que no pas reduir les seves emissions, que són el que realment fa mal. La recepta, fa anys que la sabem. Imagineu-vos el poc interès que tenen per resoldre el problema de l’escalfament global que, en comptes de dedicar temps… no a discutir com reduir les temperatures, sinó a fer que no pugin tant, el que fan és debatre com compensar els països pobres, que sempre són els que reben primer les conseqüències de tots els desastres, en aquest cas de l’acció voraç des de fa dècades dels països rics. És a dir, si fa més calor, ja us regalarem para-sols. O fins i tot som tan generosos que us muntaren una fàbrica de para-sols. El debat, com en tot, gira al voltant de l’economia, dels calés que hi perden uns països a causa del que contaminen els altres. Amb aquest punt de partida, les conclusions només poden ser decebedores. De fet, per fer la cimera de l’ONU, han preparat uns jardins verds al mig del desert egipci, amb els aires condicionats a tot drap perquè els caps d’estat no passin calor. Això ja ho diu tot.
És evident que no es poden tancar de cop totes les fàbriques del planeta, que no es poden deixar sota terra tots els combustibles fòssils si no tenim una energia alternativa, però hom sap perfectament què és el que més contamina, el que més contribueix a l’escalfament, a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i ja anem tard per fer-hi front. Les conseqüències seran greus, però com que les solucions han de ser d’escala planetària i ningú se’n responsabilitzarà, l’any que ve ja farem la Coop28, el 2024 la Coop29 i tal dia farà un any.
