L’historiador vilafranquí Pep Bosch acaba de publicar el llibre Xarxa de poder i de relació en una vila del segle XV (Vilafranca del Penedès), editat per Edicions i Propostes Culturals Andana, i amb patrocini de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès i de la consultoria vitivinícola Rius&Rius. Un llibre d’història, sobre la vila medieval de Vilafranca, les relacions de poder que va tenir, sobre com es va relacionar amb les viles de la seva rodalia i també de com el poder del castlà progressivament va anar passant a mans de la universitat (l’equivalent a l’actual ajuntament) i també, posteriorment, compartit amb l’església. El volum va ser presentat el 9 de novembre a l’Arxiu Comarcal.
Si bé el llibre pren com a referència al títol el segle XV, Bosch recula fins molt més enrere per ajudar a entendre com va anar canviant la xarxa de poder al que ara és capital de l’Alt Penedès. Així, en temps medievals, el poder requeia sobre el castlà, que és el representant del rei per la contrada. I parla dels Bonfill, “un llinatge que ve del Baix Llobregat, que quan arriba per repoblar el Penedès canvia el cognom i passen a dir-se Vilafranca, i també Geribert era un Bonfill”. Els castlans van manar a Vilafranca fins que l’any 1300 Vilafranca passa a ser vila reial i s’incorpora al comtat de Barcelona. A partir d’aquell moment entra en joc la universitat, amb els seus funcionaris, “que topa amb el poder dels castlans, que entren en declivi, i al principi no se sap els límits d’uns i altres”, explica Bosch, però de mica en mica “els castlans van perdent poder, i també hi entra l’església”.
El llibre parla dels orígens de tot plegat, dels pactes matrimonials, dels consellers i batlles, dels espais de poder al carrer, dels usos de l’espai públic, amb arbres genealògics, plànols i topònims d’època que, en definitiva, i en paraules de l’autor, “explica perquè som com som”.
