Eduardo, el noi de la Copeya, l’Eduard del Vilarnau, l´Edu… Has estat el gall del galliner que cada matinada obria el teló de la vida a Sant Sadurní, iniciant la teva ronda rutinària i incansable com a notari de l’activitat del poble. Passaves revista als forns, a la benzinera, al mercat, a la deixalleria, a les farmàcies, a les escoles, a Correus i a l’Ajuntament. Feies inspecció dels jutjats, del tanatori i de les dotzenes de botigues i d’empreses que rebien la teva visita sempre benvinguda.
Segurament has estat una de les persones que ha teixit els lligams més nombrosos i diversos amb l’entorn humà on t’ha tocat viure. Conformaves el sistema circulatori d’altruisme que sosté la salut social de tota comunitat.
Generós i confiable, no tenies mai un no per a ningú. Et deixaves enredar, fent-te una mica el beneit, amb encàrrecs, favors i “marrons” que tots t’anàvem encolomant. Traficant de trastos i relíquies. Pioner en reciclatges. Mercat d’encants ambulant. Expert en economia de subsistència.
Lliure com ocell de bosc, et burlaves de la hipocresia general i de les màscares amb què tots interpretem els ridículs sainets quotidians. Eres l’innocent i necessari infant que desvela que tots anem despullats.
Polièdric i contradictori. Incansable i desocupat. Intrèpid davant les fuetades de la vida i temorós per les futileses més impensables. Seductor tenaç i anacoreta ermità. Despreocupat i simple com un saltamartí, misteriós i profund com un abisme infernal.
Has gaudit molt i has patit massa. Supervivent nat. Sovint comentaves la sort de tenir la teva adorada família, sòlid refugi on retornaves sempre que naufragaves. Quan has traspassat la frontera d’aquest món, és segur que la no existència, que tantes vegades havies invocat, t’ha rebut amb una dolça abraçada immortal.
Josep Maria Llopart Llopart
Sant Sadurní d´Anoia
