Encara que avui part de la població no sigui capaç de reconèixer l’assignació del santoral romà a cada un dels 355 dies del calendari, tots ells, en la tradició cristiana −juntament amb el número d’ordre mensual− conté l’evocació d’un personatge de la historiografia o hagiografia cristiana. Cada dia de l’any conté informació perquè sigui celebrat com a singular i al·lusiu al nom de les persones que l’ostenten. Alhora, alguns, a més de rememorar el patronímic diari, commemora fets i successos de la historiografia d’aquesta civilització.
Entre els mesos de desembre i gener (a part de Nadal), es commemoren dos fets particulars del relat mitològic del cristianisme: el dia dels Sants Innocents i, uns dies després, la festivitat dels Reis d’Orient. A la Llegenda àuria, mena d’enciclopèdia sobre l’hagiografia cristiana redactada a mitjan segle XIII pel frare genovès Jaume de Voràgine, es diu que aquests mags, seguint el prodigiós estel de Nadal, visitaren Jesús nounat a Betlem. Aquesta extraordinària visita dels mags dona base a un seguit de costums nadalencs que any rere any se succeeixen als temples, al teatre i al carrer. Una d’aquestes festivitats la trobem el 28, el dia dels Sants Innocents. Però anem per parts i vegem primer qui eren els sants innocents.
Jaume de Voràgine explica a la seva Llegenda àuria que “Poc després del naixement del Senyor van arribar a Jerusalem tres mags, anomenats en hebreu Apel·li, Ameri i Damasc… i en llengua llatina, Gaspar, Balthasar i Melcior”. Els tres passaven per Jerusalem, on regnava Herodes el Gran, que el Senat romà havia nomenat rei de Judea, per tal d’informar-se del lloc del naixement. Herodes, que desconeixia el fet, pregà als tres reis que quan trobessin el portentós infant, tornessin per comunicar-li-ho. No cal dir que, segons conten els textos cristians, Herodes no abrigava cap altra pretensió que eliminar el seu futur competidor a la terra, ja que els mags –afirmaven– acudien a adorar el nou rei de Judea. I ja tenim els tres reis seguint l’estel que els portà a Betlem. Si haguessin seguit la recomanació d’Herodes, la seva imprudent indagació hauria fet arribar a les seves orelles el secret del naixement de Jesús. Però Herodes el Gran, per gran que fos, no va aconseguir convèncer els mags, que al capdavall no van acudir a informar-lo sobre on i qui. Uns mesos més tard, el murri d’Herodes va fer càlculs del temps transcorregut des de la visita dels mags i, per curar-se en salut, ordenà la mort de tots els nens de Betlem nascuts durant els dies que els mags van ser absents. La crònica pietosa considera que van morir tots els nois de Betlem que tenien entre un i dos anys. Aquesta immensa infàmia comportà que el dia 28 de desembre celebrem la festivitat dels Innocents.
