En una gran empresa de poc més de 50 treballadors amb una gerència representada per una persona gran, es va produir una entesa amb un comercial proveïdor habitual que, una vegada feta la comanda i per la confiança que es tenien, li va preguntar: “Vostè que és persona experimentada en el món empresarial, què és el que més valora del personal de la seva empresa?” La resposta, ras i curt: “El seu caràcter”. No va dir els coneixements, ni tampoc les seves qualitats i habilitats professionals en les tasques del dia a dia.
Al Congrés dels Diputats, fa pocs dies s’ha produït un fet remarcable: la representant d’un grup n’ha assenyalat una altra de l’oposició fent-li notar que si era ella en aquell lloc, era pel fet de ser dona d’un famós, contràriament a ella, que tenia coneixements acadèmics/universitaris. L’al·ludida li respongué que aquest llenguatge era propi d’un grup feixista. En el context actual, en què la dona està adquirint i assumint el lloc que li pertoca, aquests fets s’haurien d’evitar, i més tenint en compte que la paraula democràcia sona més a femení que no pas una altra, com s’acostuma a dir. Aquest món el van fer gran perquè hi hagués de tot.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
