El poder, els que manen, no els que governen, tenen clara la situació: per controlar la societat cal tenir subjectat el carrer, els polítics mengen a part. El govern i els polítics són fàcils de controlar amb els càrrecs, els sous, les portes giratòries… I els partits encara més: quan hi ha eleccions paren la mà i després han de tornar els diners en forma de favors: avui per a mi, demà per a tu.
Però el carrer no hi entén ni de càrrecs, ni de sous polítics, ni de portes giratòries, ni de deutes electorals que cal pagar. El carrer s’ha de fermar, lligar curt, que no agafi empenta! I d’aquesta necessitat neix una llei que el PSOE es va comprometre a derogar però que, ara que governa, no troba el moment de fer-ho: la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, un bon eufemisme per amagar la seva veritable faç, la Llei Mordassa.
Realment, la llei mordassa no és res més que una reforma de la norma que regula l’actuació dels cossos i forces de seguretat. Aquesta llei, que es coneix com a Llei de Seguretat Ciutadana, existeix des dels anys vuitanta i sempre ha estat molt polèmica. L’any 2015 es va modificar completament per introduir nous poders i facultats per a la Policia. Com que els cossos policials havien sentit que no tenien prou instruments legals per perseguir i reprimir les mobilitzacions al carrer, el govern del PP va decidir posar-hi remei mitjançant aquesta llei.
De les sancions previstes, n’hi ha dues especialment preocupants en la mesura que donen als agents policials un poder sense control del que facin i amb el risc que n’abusin. Així descoratgen la ciutadania d’exercir alguns dels seus drets fonamentals legítims. És el cas del dret a la protesta o a la llibertat de moviments. Es tracta de les sancions per desobeir un agent, en els casos que no sigui delicte, i per faltar el respecte a un agent.
La policia utilitza de manera desproporcionada aquestes sancions en qualsevol situació. Durant els cinc primers anys d’aplicació de la llei, hi ha hagut gairebé 100.000 multes per falta de respecte o de consideració a la policia. Qualsevol ciutadà que s’atreveixi a protestar davant un abús policial, ha d’acceptar que és previsible que en resposta li imposin una multa de 600 euros per no respectar o obeir adequadament els agents.
Hi ha molts més greuges, però aquests ens poden ajudar a entendre l’objectiu d’aquesta llei. Augmentant els poders de la policia, s’ha limitat de manera desproporcionada l’exercici d’alguns drets fonamentals reconeguts a la Constitució.
Ara, amb la derogació del delicte de sedició s’obre la porta a la modificació del delicte de desordres públics agreujats. Les penes mínimes pel delicte de desordres públics serien de tres anys i introdueix el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte. Això deixaria la decisió a la interpretació lliure i subjectiva de la policia, del fiscal i del jutge, i obriria la porta a més arbitrarietats encara. Però aquesta “cremallera” encara està per definir, ja ho veurem. Pot ser una eina perillosa en certes mans.
