El món no és, sinó com el percebem, el sentim, el vivim i l’interpretem. A partir de les nostres experiències. Aquestes 28 hores viscudes amb la mare el 18 de desembre, des de la trucada al 061, l’arribada del SEM i, posteriorment, l’ingrés al servei d’urgències, han estat d’excel·lència de tots els i les professionals que l’han atès. Tenir cura de les persones quan estan malaltes i, per tant, en estat de vulnerabilitat, té doble mèrit, tant pels pacients com pels familiars que els acompanyem davant la incertesa del pronòstic que esperes que sigui el menys greu possible. Per això el meu agraïment a la tasca que fan tots i totes les professionals per mantenir la nostra sanitat pública encara avui a un gran nivell d’excel·lència. Malgrat que les condicions laborals no siguin les més dignes i merescudes. El personal d’infermeria, els metges, el personal de neteja per donar la millor atenció als pacients.
Durant aquestes llargues hores viscudes al servei d’urgències, t’adones de com treballen i en quines condicions ho fan. Veure l’anar i venir, sobretot a la nit, d’infermeres i infermers, atenent els pacients que més ho necessiten, una manca d’espai, posant biombos per encabir-ne més i més. Amb una sala d’espera també saturada, amb infants, gent gran i altres malalts. En aquestes llargues hores es fa palesa la manca de personal sanitari que existeix al nostre hospital.
Els cartells que hi ha penjats reivindicant que “4 espais = 4 infermeres SEMPRE”,
repartits per tot l’espai d’urgències. Per això es fa del tot necessari continuar reivindicant des dels professionals i també des de la ciutadania “la defensa de la sanitat pública”, governi qui governi. Perquè sense una educació una sanitat públiques de qualitat, la nostra vila i el nostre país no poden avançar des de la perspectiva de la igualtat i l’equitat.
Salut, justícia i igualtat. Bones festes!
Mariona Junyent Parera
Vilafranca del Penedès
