S’ha explicat: la clau no és tan sols un objecte que es fa servir per obrir o tancar panys i portes. També té un sentit figurat: la clau és la solució a molts dels problemes que tenim, i és evident que cal que algú tingui aquesta clau.
Una cosa que em preocupa és que s’estan perdent molts valors que fa anys teníem assumits. Valors com el respecte: a les persones grans, al professorat d’una escola, al personal sanitari o a la policia, per posar alguns exemples. Ara tot s’hi val, i a qualsevol persona li podem dir el que ens dona la gana perquè sí, i moltes vegades sense saber-ne res ni tenir-ne tota la informació. O el valor de l’esforç: és molt important saber que darrere de molts dels èxits, per petits que siguin, hi ha un munt d’hores de feina i de sacrifici. I qui parla d’esforç parla de constància, de perseverança, de qui sap que les coses no cauen del cel i lluita de sol a sol per aconseguir-les. Avui hi ha qui es deixa impressionar més per la superficialitat que no pas per la realitat. Hi ha qui dona més importància a qui no ha fet res de profit a la vida que a qui, amb molt d’esforç, treballa cada dia un munt d’hores per donar una vida millor a la seva família.
Cal tornar a fer prevaldre aquests valors. Que tornin a bategar amb força. No hi ha, però, cap recepta màgica. La clau de tot plegat és que cadascú de nosaltres porti aquests valors com a bandera. Sobretot a la política. Que tinguem dirigents honestos, preparats, que coneguin la realitat del nostre municipi i que tinguin la capacitat de respectar a tothom i esforçar-se per millorar la vila i la vida de la seva gent. Dirigents que tinguin experiència, que sàpiguen assumir (i aprendre’n!) els errors i que tinguin la clau per solucionar els problemes.
Nosaltres tenim la clau, i la utilitzarem.
Aureli Ruiz Milà, candidat a l’alcaldia
Vilafranca del Penedès
