Tinc un desfici, ai, inclement, / … / Sapigueu que goig hauria/si us tingués en lloc del marit/sols que em juréssiu, penedit, / de fer ço que jo voldria. /
Aquests versos de la trobairitz Comtessa de Dia m’obren el camí per parlar-vos del darrer llibre de Marta Pérez Sierra, Un bonsai dins meu, d’Aledis Editorial. El llibre és un recull de relats eròtics, divertits, airosos, penetrants, diàfans… que van acompanyats d’eròtics poemes, on sempre excel·leix l’autora! Les belles il·lustracions són de Núria Saladrigas, el pròleg de Roser Amills i l’epíleg de Rosa Maria Arrazola, que obren i tanquen aquest cant al desig i la passió.
La literatura eròtica ens ve dels orígens de la humanitat, però és en el món clàssic on Safo i altres insereixen la temàtica sexual a la literatura. A l’antiga Grècia es relacionava sexualitat i divinitat, i no hi havia tabús sobre el sexe homosexual o el sexe oral. No oblidem Ovidi i la sàtira social que fa a l’Ars Amandi. L’autora, seguint el seu mestratge, es valdrà de l’erotisme, però també subtilment dels personatges dels relats per denunciar certs tabús, com la grassofòbia, o que es pugui parlar amb normalitat del sexe i les relacions sexuals. Com diu la periodista Imma Sust, “el clítoris va sortir de l’armari fa quatre dies”, i la Marta Pérez Sierra ens ajuda a avançar des de l’enginy i el divertiment vers aquesta nova normalitat.
Aquesta literatura també respira delicadesa, ho veiem en els Lais de Maria de França, o en el Tirant, que quan veu els pits de Carmesina diu: “estava mig descordada mostrant en los pits dues pomes de paradís”. Marta Pérez Sierra parla del cos, dels actes sexuals, dels estats d’ànim, de l’amor que t’esclavitza… L’Eros del seu discurs flueix suau com els meandres del riu que ressegueix el cos de l’ésser estimat i també com el torrent luxuriós que s’aboca vers el desig. Els cossos, doncs, amaren l’obra; cossos femenins, de nois joves, cossos prims, grassos, cossos de gossets juganers que acompanyen humans apassionats, i tots parlen la llengua d’Eros.
Sentiments com la vergonya (“magrana vermella”) o el riure que esclata en detalls com “portava tatuat al cul –soc un tro–”, humanitzen els relats i, juganer com és en el lèxic, la Marta Pérez Sierra crea mots com “sóctotteu”.
La força de “l’humil rodolí” esclata agut i mordaç, i anticipa la història en el títol o bé la tanca. Que en sap la saviesa popular, de saviesa, i la Marta Pérez Sierra també! Finals divertits i sorprenents, al costat del seu imaginari literari: “el blau” o els “peixos abissals” esdevenen l’essència de l’obra. Si mireu endins hi ha erotisme, vitalisme, però també profundes anàlisis del món on viu. Una obra eròticament i humana esplèndida.
